Els concerts de La Troba Kung-Fú són…
a) humits (quanta suor)
b) moguts (quanta ballaruca)
c) llargs (entres a la sala les 22 h. i surts passada la mitjanit)
d) bons (hi ha una grata superpoblació de bons músics damunt l’escenari)
e) mestissos (aquest és el veritable sentit de la paraula)
f) una festa!
El nou disc dels trobadors (el segon d’estudi) es dirà A la panxa del bou i l’editaran amb el nou segell Chespik. Ahir a la nit a la Sala Apolo de Barcelona van fer la presentació dels nous temes. Els assistents ja van poder-ne adquirir una primera versió. Una festa. La d’ahir va ser així!
(Serà la saligarda? En Roger Palà en va parlar ahir)
La primera part de la nit va servir per presentar les noves cançons. Després de la crida del públic, segona tongada de temes amb un clavell vermell de protagonista. Les noves cançons estan marcades per un anglès amb accent de La Garriga, i potser per això, Joan Garriga va alçar-se davant del públic lluïnt barretina. Un petit trobador de grans cançons que sap acompanyar-se de bons músics. La recepta ha de funcinoar perquè els ingredients són bons.
Si les seves cançons han rondat per Nova York, Bèlgica, Méxic i el Regne Unit, el nou treball havia de tenir una mica de tot això. I de casa, la Garriga, “Flor de primavera”. Una panxa del bou gran per ballar, intensa per cantar i tan catalana com internacional. Una joia.
I després de veure la fauna i la flora (tan rica i variada) que mouen els directes de La Troba Kung-Fú, només hi ha una pregunta a fer-se…
La rumba també pot ser trendy?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es dels pocs grups que, sense saber-te les lletres de les cançons, no deixes de ballar i passar-t’ho bé =)
(ara toca menjar peres i arrós bullit)