Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
He viscut la setmana immers en una voràgine onanista gràcies a la
crisi del Reial Madrid. Quan fullejava l?As em semblava estar
mirant el Hustler, escoltar la SER i la COPE per la nit m?excitava
més que un telèfon eròtic i, als esports
d?Antena 3, el Manú Sánchez em posava més brut
que la Celia Blanco. Però arriba el cap
de setmana, perdem, i el Madriz ens empata a punts. ‘Gatillaçu’.
I és que el partit del dissabte
destrempa al mismíssim Nacho Vidal. Perquè el Barça
perd pocs encontres, però sembla que les derrotes les escullin
amb mala llet. Dues finals -supercopa i mundialet- i els tres equips
que més ràbia fan: Madrid, Chelsea i Espanyol. Són
relliscades -o trompades de campionat- de les què fan mal, et
foten de molt mala llet i costen de pair.
L’altre aquip de la ciutat
L’Estadi Olímpic Lluís
Companys el tenen llogat els caps de setmana a un equip que es dedica
a donar puntades a tort i a dret. A les zones de la grada que no
estan cobertes per grans lones, s’hi reuneix una tropa d’aficionats
per fer onejar banderes espanyoles amb fauna diversa: alguns hi
porten un brau i altres un pollastre. Tanto monta, monta tanto,
espanyolistes tots plegats.
Dissabte aquest equip ens va guanyar -i
bé-. La defensa va fer aigües, de mig del camp no n’hi
havia i al davant no teníem ni idees ni pólvora. 3-1.
Alegria pel senyor de les conserves i mala llet per a la immensa
-immensísima- majoria dels catalans. I mentre els
espanyolistes ja donen la temporada per bona, a nosaltres, que pels
balanços només ens valen els títols, ens toca
començar a pensar quines coses ens estan allunyant del Barça
de l’any passat.
Fer de Rijkaard o que jugui l’holandés
Demà arriba la primera gran
solució per l’atac: Etoo tornarà a entrenar amb
l’equip i, a falta de pocs dies per tornar a veure a Messi, podrem
tornar a somiar amb la millor davantera del món i oblidar
debats menors amb Guily, Guddy, Saviola o Ezquerro.
De mig del camp n’hi un amb Deco i
després venen els altres. Al costat del 20 hi podem posar
Motta, Edmilson, Xavi o Iniesta, amb el portugués qualsevol combinació
funciona. Sense Deco la maquinaria no rutlla.
A la defensa que torni Oleguer. L’any
passat, amb el de Sabadell, teníem una de les millors defenses
d’Europa. Aquest any, la línia del darrera fa aigües. No
serà el millor tècnicament, ni serà tampoc el
que més corre ni el que la toca millor, però no deixa
autopistes com les de Belletti i Gio. Marquez, Puyol, Zambrotta (a
l’esquerra) i l’Oleguer.
I si l’equip no fot canya, que es torni
a vestir de curt Rijkaard per descarregar la ràbia contra els
rivals en comptes de contra les banquetes. Campions d’Europa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara t’escolto: que torni l’Oleguer. A davant ja farem alguna cosa tard o d’hora (millor que s’afanyin, això sí) però a darrere millor que anem segurs, i l’Oleguer és una assegurança!
No m’encanata el futbol, però m’ho passo be amb els afeccionats que com tu i tants d’altres viuen l’equip com si fos la seva parella sentimental. Ei! res a dir.
Una pregunta nomès: 1)els no affeccionts en alt grau, també podem oninar técnicament? i 2) la nostra opionió, en cas de donar-la, valdria igual ?
i 3) Cobrariem un 0,1% del que cobra en Rijkaard?.
Doncs gratis, res de res. O no es paga per anar al Camp Nou?
Jo crec que Oleguer no es titular( injustament) perque va tenir part de culpa en el gol de la final de la champions, i a sobre beleti va fer el gol de la victoria. Aixo l’entrenedor ho ha tingut massa en compte.