SOBIRÀ ESTRAMBÒTIC…. PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER.
I avui, aniversari de la mort de Salvador Espriu, s’ens convida a fer un apunt per a celebrar aital efemèride.
Els de Sinera, passejarem pels “serens xiprers a l’ample jardí del meu silenci.”
I com que no volem repetir el que ments preclares ens explicaran abastament de la vida i obra del nostrat poeta, permeteu-me afegir un apunt poc, o gens, conegut.
El carrer de la Perera d’Arenys és la seu de la “casa dels morts” del poeta, o sigui la seva estança arenyenca. Però també era el carrer de Mn Palomer, dels cellers de can Nineta proveïdors de la casa del Rei de Persia, i dels germans Rogés, i al capdevall del carrer, la casa dels Nois grossos….. En fi, de molta gent. Però també era el carrer on va néixer el dramaturg arenyenc en Josep Mª Arnau. Ca seva estava a uns metres escassos de la casa pairal del poeta. Arnau va morir el mateix any que va néixer l’Espriu (1913) per tant no es van conèixer, però de ben segur que l’Espriu va fruir de l’obra del dramaturg i concretament la seva més llorejada obra “la mitja taronja.”.
I ara jutgeu:
A la “mitja taronja” hi ha un brindis del rendista Sr Ramon (i que ,de la ma d’en Jordi Pons-Ribot, vaig tenir el goig de representar dalt de l’escenari) que diu:
Salve egregio americano
anfitrión cosmopolita
que a los placeres invita
bàquico y ultramontano
Si mi genio brilla ufano,
en su seso tan verídico
en verso sonoro y empírico
y , como se llama, elástico,
brindaré, púdico plástico
mágico , bélico y lírico.
I a la Primera Història d’Esther, Espriu fa dir al cor de titelles:
Sobirà estrambótic:
sense accent emfàtic
ni tampoc escèptic,
entonem un càntic
d’amor patriòtic,
Que puguis, oh màstic
elàstic!, al pòrtic
del palau fantàstic,
seure majestàtic,
per mil anys de fàstic,
com avui, simpàtic
jorn apoteòtic.
Apali! Què us sembla?. Sona bé , oi?
I si voleu, passejarem per Sinera, el dia 7 de març i ens trobarem a les 10 del mati al Calisay.