EL CARRETER RENEGAIRE I …. L’ALTRE

Adjunto avui una contalla de quan Sant Pere i Nostrosenyor, feien vistes per la terra, abans de la seva vinguda al mon.
Volien saber de quina mena eren fets els humans, per prendre mides per quan vinguessin enviats pel Senyor.
I què voleu!, trobaven de tot, gent bona, no tant bona, dolenta, missaire, recollida, encisadora i també, perquè no dir-ho, n’hi havia de molt renegaire.

I si voleu veure com ho pelaren quan trobaren, de primer, un carreter pietós, al qual se li havia enfangat el carro i es posà a pregar devotament. Més endavant trobaren un carreter que també se li havia enllotat el seu carruatge, però, enlloc de resar, el volia treure tot renegant cosa de no dir.
Apali! voleu saber a qui va ajudar Nostramo: Al devot o al renegaire?.
Doncs cliqueu aquí a baix si voleu escoltar la rondalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari