SERRALLONGA

I avui us enllaço una anada al Llac d’En Viada. El veureu encara viu. Fa pocs dies m’han informat que, mans maldestres, l’han aterrat!. Destruim els nostres paisatges!

I fa ja… molt de temps que la pluja
no sap caure, i nosaltres, (il·lusos i il·lusionats) hem anat a cercar un dels
llacs més petitois, recatats i enjogassats que s’amaguen dins de les giragonses
de la Goitadora, al peu del Turó de l’Home Mort: El llac d’En Viada. I ens
voleu creure que l’aigua, a devessalls, s’escapoleix del petit llac i  rostos avall en fabrica  una vall verda, il·luminada, neta i
esponerosa i això que avui, un dia grisenc, podia no convidar a sortir. Però
mireu que és cas, la muntanya, com sempre, ens ha de sorprendre, de bell matí
un vent furient ens dificultava el buf de la pujada. I quina pujada tranquil·la
però dura …. per no parar… I al cimbell de la vall, el llac ens esperava
ben ple i amb peixos (si amb peixos) vermellencs que ens venien a rebre. I també uns gossos juganers que devien anar al senglar, la petja del qual no ens ha
deixat per tot el camí. I passant pel sot del Vernadal, pel Sot de  Penyacans, pel d’Avellaners, pel de la
Moixera, i al lluny ja flairàvem el Sot de l’Infern, que, per si de cas, avui,
no ens hi hem acostat ni poc ni molt. I amb prudència ens hem anat apropant al
Sot dels Arços, on, si mireu les fotos, veureu l’arç en el seu esplendor.
I  en arribar a Sinera … una gotellada
ens ha rebut!!! .

Si voleu, cliqueu aqui que veureu les fotografies.