UNA PASSEJADA PEL COMUNIDOR DE LA COSTA

Foto: Comunidor de la Costa del Montseny.

Com enyoro el Montseny!. No em resisteixo transcriure una passejada antiga….
Avui, a primera hora petita, estàvem davant d’un espai màgic. Estàvem davant del petit clos de la parròquia de Sant Esteve de la Costa. Poques imatges et poden fer petit com un nen que, retornant a la infantesa,  vol copsar la bellesa del més enllà. A les petites hores, quan el sol passa la rella als seus colors des del seu llit d’estels  i entrelluquem la petita boirina juganera enmig de la creu i el xiprer, veiem allí, al costat, silenciós, temorenc, el comunidor perfecte, on les formes geomètriques no son casuals ni balderes, sinó que l’ordre de l’univers es conjura dins aquest  clos obert als quatre vents. I si pareu la orella (aquesta orella que a terra baixa tenim adormida, però que a la terra alta et desperta a les sensacions del més enllà)  podreu copsar com el mossèn, a toc de batall de la campana petita es posa a comunir el mal temps, espargeix les bruixes que poblen els nostres instints… I la batallada  es perd a la llunyania, i el nostre cor, freturós de sensacions internes, ens recull en el més pregon del nostre ésser. Però a voltes, això només és un miratge… cal retornar a la vall i cal reprendre la vida que ens espera amb delit per engolir-nos en el gran buit i farcir-nos les albardes d’un fat prou pesant…..

Però nosaltres, petits mortals … hem copsat un instant de bellesa infinita…
Veieu-ne, si voleu, les fotos

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a UNA PASSEJADA PEL COMUNIDOR DE LA COSTA

  1. Tinc  pels comunidors una feblesa que em fa dedicar-los-hi – com fas tu – un text específic.

    El Comunidor de  Sant Esteve de la Costa el tinc a la llista – quasi infinita – de llocs per conèixer, malgrat viure mil anys . que no serà el cas – dubto que arribéssim a gaudir de tots els llocs meravellosos del nostre país.

    Quan toqui, manllevaré les teves paraules – jo no sabria dir-les millor -.

    Llegir-te ha estat un plaer.

    Antonio Mora Vergés

  2. Jordi S.R. diu:

    Als quatre vents per evitar-les.

Deixa un comentari