Fa uns dies l’amic
Xavier Aliaga comentava al seu blog la impressió que li havia causat la lectura de la novel·la de
Dino Buzzati El desert dels Tàrtars. Una gran novel·la, un gran escriptor. Jo el vaig descobrir gràcies a la traducció catalana dels relats d’
El gos que va veure Déu. I això que, temps era temps, vaig veure la pel·lícula que n’havia fet
Antonioni. Tanmateix, Antonioni no ha estat un director que m’haja interessat especialment. No hi va haver connexió film-literatura. A través del relats, vaig anar a buscar
El desert dels Tàrtars. I m’atreviré a recomanar una obra seua que encara em va frapar més:
Bàrnabo delle montagne.
Us deixe un enllaç de can Youtube sobre un text de Buzzati. Quasi me’l sé de memòria. I no em canse d’escoltar-lo. El text de Buzzati i la veu que el llig.