Els
franquistes s’avingueren a “això de la democràcia” pensant-se el que no era, i
ningú no ha tingut mai el coratge encara de recriminar-los que pixen contínuament
fora de test. Encara que explicar la democràcia als qui de tota la viva del món
l’han perseguida representa el mataix esforç inútil que llavar-li el cap a un
tinyós. Mentre manaven manu militari
no retien comptes a ningú, i si algú obria la boca per protestar li tallaven el
nas i si els agafava amb la castanya torta, el coll també. ¡Dios es uno y trino¡, proclamaven com la
gran veritat científica. Els franquistes s’han pensat que la democràcia és, a
diferència de la seua dictadura, que en comptes de manar sempre se les han
d’apanyar per manar a temporades, de quatre en quatre anys, si guanyen les
eleccions. Amb aquest pensament, quan governen de seguida trauen els embuts i a
manar com abans. [continua…]
Ahir la secretària de Cultura
(sic) de la Generalitat Valencia, Concha Gómez, va amenaçar l’ambaixada de la Federació
Escola Valenciana que si continuen donant suport a la unitat de la llengua i,
per tant, situant-se fóra de l’Estatut, no gaudiran del suport institucional i
econòmic del seu govern. Els governs del PP, siguen de l’Estat, comunitats
autònomes, ajuntaments, diputacions, són sempre governs de profundes
conviccions franquistes. Governs de dogmes, embuts, amenaces… Sempre havia
sentit a dir que això de l’Estatut havia de ser un marc legal de convivènvia i
tota la mandanga. Però segons el PP és un dogma d’obligat compliment, un embut.
No els van explicar quan tocava, encara que dubte que ho hagueren entès, que la
democràcia no permet fer lleis per declarar que la Terra és un triangle o que
dos i dos fan quatre i mig, ni que siguen aprovades per majories absolutes de
franquistes fashion.
I el PSOE content com un gínjol
d’haver pactat amb el PP un nou Estatut (un nou embut) més nefast que
l’anterior. Quants en cria la farina, i ella fina que fina…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar”, déia Rafael Alberti. Quina almoina van rebre els pilots de la transició pel fet que tot restara en calma?
Fraga ha dit (ara, fa uns dies, a una campanya electoral!) que comences parlant de nacioonalisme i acabes organitzant l’exèrcit guerriller d’alliberament nacional. Ho dirà per l’experiència pròpia: els seus van aixecar les armes contra un estat legítim i legal. La resta de nacionalismes dels Pirineus cap avall només han fet que defensar-se del nacionalisme feixista que representen Fraga i “sus muchachos”.
Per què collons no els vàrem espentar al fons del mar?
David
Xàtiva. la Costera