GALICIA I ELS SEUS SANTS ROC


Foto: Sant Roc de Muxia

Sant Roc, aquest Sant que ens lliura de la pesta, que a Arenys el vam fer el nostre Sant Patró perquè ens va lliurar de les maltempsades de les malalties no volgudes.

Sant Roc, que des de temps immemorials, a Arenys, li vam prometre, en Vot de Vila que cada 16 d’Agost, els nostres fadrins i fadrines sortirien al carrer a toc de picarols i amb l’almorratxa a la mà, per espargir aigua enllustrada d’olor i espantar el fantasma de la malura que ens espantava.

A fame, bello et peste liberanos Domine…
I si nosaltres pregaven al Sant, en altres indrets de la pell de brau feien el mateix. Fixeu-vos sinó els de Galicia.
Si voleu veure els Sants Rocs que varem trobar, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari