LES QUATRE BARRES DE SANG

Foto.
Origen de l’escut de Catalunya de Claudi Lorenzale -1843-, Museu d’Art Modern
de Catalunya.

Avui
va de la llegenda de les quatre barres:

Corrien
les calendes de juny de 1492 s’imprimí a Sevilla un llibre intitulat Nobiliario
vero escrit pel cavaller Hernan Mexia. Descriu un passatge on fa referéncia a
la conquesta de Cordova pel Rei Ferran III el Sant l’any 1236:

Otrossi aquellas tres faxas de goles o de
colorado que traen los del linaje de Cordova, así como don Alfonso, señor de la
casa de Aguilar y del conde de Cabra e los otros cavalleros de quien es fecha
mençión. Lo cual representa la causa principal de la tomada de Cordova, otrosi
las feridas e sangre vertida, e aquel acto glorioso que entonçes obró el rrey
don Fernando, quando un cavallero, de aquellos el mas principal, saliendo
ferido, el rrey llegó a él e la rrazón que entre ellos passó no la sé, pero el
rrey, mojada la mano de la sangre, pasóla por el escudo del dicho cavallero e
no tiñó salvo con los tres dedos ; e desta causa dende entonçes traen aquellas
tres faxas bermejas en un escudo de oro, según que las oy traen.


Us heu fixat que la llegenda de la grafia de les barres en un escut (aquí només tres) neix a Córdova…. alça manela!!!.

L’any 1551 l’historiador
valencià Pere Anton Beuter publica Cronica general de España i entre altres
coses diu:

En este comedio los normandos entraron por la
tierra de Francia y huvo de hazer guerra el emperador Loís para resistirles y
fué servirle el conde (Guifre el Pelós) con los cavalleros barceloneses que con
el hallaron y pelearon con los normandos valerosamente y venciorenles. En esta
batalla (según he hallado escrito en unos quadernos de mano) diz que pidió el
conde Jofre valeroso al emperador Loís que le diesse armas que pudiedde traher
en el escudo, que llevava dorado sin ninguna divisa y el emperador, viendo que
havia sido en aquella batalla tan valeroso, que con muchas llagas recibiera,
hiziera maravillas, llegóse a el y mojóse la mano derecha de la sangre que el
salia al conde y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo
dorado de alto abaxo, haciendo quatro rayas de sangre y dixo: “Estas serán
vuestras armas, conde”. Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas de sangre en
campo dorado, que son las armas de Cataluña, que agora dezimos de Aragón.

Contempleu com un escriptor valencià ens lliga el cordovés amb el nostre Guifré i veiem
que segueix la mateixa estructura de l’Hernan Mexia…. Després d’aixó, la
contalla la  recull en el llibre
de Feyts d’armes de Catalunya en Gaspar Roig i Jalpí,
com veritat de
veres, després de Victor Balaguer també hi digué la seva i Mn. Cinto ho adobà
al seu poema Les
Barres de Sang…
i àpali… ja tenim la nostra llegenda més benamada, bellament
servida, ben amanida, ben presentada i si no és veritat, és tan bonicoia!!!!!!

Si en
voleu saber més llegiu les quatre barres del llibre Llegendes
Històriques catalanes de Martí de Riquer.

Apali…
si
voleu escoltar vosaltres mateixos:




Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LES QUATRE BARRES DE SANG

  1. Chaime diu:

    Quina cassualitat que aquest escut ja hi fos a l’Aljaferia (Zaragoza) possat per Alfonso I El Batallador a l’any 1132… L’escut del Regne d’Aragó, és clar

Deixa un comentari