LA DAMA DE VAGAR (contalla pirinenca)

Foto: La Glorieta de
Montesclado, on s’esdevé la llegenda.

 

Un contalla frescal, de
ranci sabor masclista. A pagés la dona ho tenia malament, no es podia permetre
cap llicència… l’home tampoc, però no s’en feia tanta forrolla…

La dona havia de
complir, d’estar pel mas, de portar el pòndol de la casa… I si no era així, si
tenia alguna nafra s’havia de bescantar.

Mireu que passava si
una dama, com la del conte, volia les menges més bones i selectes… i és clar…
per calerons que es tinguin, si voleu menges tan exquisides… també s’acaben…
fins que unes nous semblen bona meja si no hi ha res més per dur-se a la boca….

Apali, si cliqueu aquí
podeu escoltar la Dama del vagar.


Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari