AIGUA PASSADA, MARE DE DÉU ENGANYADA!

Foto: Devessall d’aigua
a la plana de Santa Fe del Montseny.


Ja hi tornem a ser en
curs normal. Si us abelleix,  avui us penjo una rondalla de Mn. Cinto
Verdaguer. Diuen que Mn. Cinto era un gran poeta… quí ho pot posar en dubte?.
Ningú. Però ara que no ens llegeix ningú, cometré la gosadia de dir que si era
bon poeta, que ho era, nogensmenys era un bon prosista… i dins la prosa… les
rondalles recollides son d’una bellesa indescriptible. Sempre que tinc ocasió
de parlar amb un avi o avia que tingui néts, els recomano que prenguin el
llibre de rondalles de Mn. Cinto, s’asseguin els néts a la falda i els
llegeixin, paladejat les paraules, alguna de les rondalles del capellà poeta.
Proveu-ho, és un dels goigs més pregons que podeu tenir.

Avui  us enllaço
la rondalla Aigua passada, Mare de Déu enganyada, encara que, com sempre, no
llegeixo el conte, sinó que l’intento grafiar, però amb l’esperit i les
paraules tan ben girades del poeta.

Apali, si el voleu escoltar, ja sabeu que
heu de clicar aquí.

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari