L’EMPEDRAT DE MOROU (UN MATÍ FRESCORAL AL MONTSENY)

Foto: Ermita de
Santa Fe del Montseny.

A bona horeta
matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una
passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre
saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus
colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant
al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de
la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com
un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les
Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i
consirós ens saludava el turó de Palatreques…

I per
agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia
tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem
retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa
plaent amb la natura i amb els bons amics…  Podeu
veure les fotos aquí.


 




Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari