PASSAVETS AL MONTSENY -UNA TARDA D’ESTIU-

FOTO: tarda al Montseny, prop de Can Verdaguer Gros.

A petita hora de la tarda, amb calor i xafogor ingent a la platja  sinerenca, em sembla bona hora per calçar les botes i anar a la trobada del Montseny que, darrerament, el tenia molt abandonat. Sabia que la primera vegada de tornar a l’estimada baluerna hi havia d’anar sol, a la trobada del rierol de Santa Fe, la Font del Frare m’esperava enjogassada, solitària, l’abraçada es mantenia al seu lloc solitari, la font dels passavets frescoral, acollia algun visitant escadusser, el convent silent guaitava la caminada i Cal Trompo i la Capsa de Mistos restaven emmudides esperant que el caminant s’apropés a la forca que, pausadament i obstinada, va quedant engullida pel faig golut que s’empassa una part de la nostra història. La forca restà oblidada al bosc pel darrer masover de cal Trompo i el faig, llavors un plaçó, se l’ha  anat cruspint lentament fins a fer-la seva totalment.
Podeu veure les fotos de la passejada clicant aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a PASSAVETS AL MONTSENY -UNA TARDA D’ESTIU-

  1. Guilleries diu:

    ¿”engullida”?

Deixa un comentari