10 de setembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

PASSATGES EVANESCENTS

Entremig de tant de renou mediàtic a dues passes
de l’onze de setembre (Noa i Arenys de Munt, Montilla i ERC, l’advocat d’estat
falangista i una fotografia en blanc i negre d’una manifestación
falangista  Arenys de Munt el 1979,
etc.), amb l’espasa de Damocles damunt Jaume Matas (amb el Palma –Arena com a
faraonisme lladregot i el Conde Pumpido que el pot salvar pels cabells ), amb
tanta de guerra i misèria, amb tanta tragèdia (l’extrema precarietat d’aquells
que no tenen lloc on anar) somnii amb passatges evanescents (festa per a Walter
Benjamin que els descrivia com el reialme de les ambigüitats permanents i de
les dobles significacions).

(…)

El somni és la forma ejemplar del record, la forma
important, capital, en la qual arribam a recordar-no en d’allò més recent (dels
més proper), deia també Walter.

Passatges evanescents que facin camí en aquest
anar i tornar entre el present, fóssil dur, i els orígens on hi ha la vida al
fons de cadfascun plena de meristemes, de líquids amniòtics, de viscositats, de
fluïdeses.

Sembrar llum i fosca, música i silenci, ecos i
ressonàncies.

Anar errat (tant de cops!) i errar sense descans
possible.

Ser incorregible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!