LA MESTRESSA MANDROSA

Foto: passejant pel Montseny

Avui un conte de la frescor del Pirineu. De vegades el pòndol d’una casa el porta l’home, d’altres la dona…. Això és cas que algú o altre l’ha de portar, però si un dels dos flaqueja, si un dels dos, repapieja això no va.
Mireu com ho pelaven a pagés quan un dels dos dimitia dels seus deures i amb mandra, galvana i poques ganes de treballar no sirgava a l’alçada del que requeria la feina del mas.
Apali, si ho voleu escatir , cliqueu a la contalla de la mestressa mandrosa.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari