23 d'octubre de 2008
Sense categoria
1 comentari

LA MEMÒRIA SENSE RECORDS (II)

DISSOLDRE ELS CLIXÉS
No hi hamanera. Faig tots els impossibles: pos música de Monk, em menj un ikebana de carxofa, flor d’all, lacínies verges, brot de formiguer i una rosa xamoany, toc amb insistència un cos bestialista amb cadenes rompudes als mugrons, cav call vermell ple de bessons podrits, netej la pols dels penya-segats de porcellana xinesa sobre el secreter, cavalc frases demostratives sense resultat visible, escur oxímorons a escarada, compix les malenconies florides de la tardor, escup a les cordes vocals d’un sirènid que em dóna llengua fins a l’estómac, desfaig esbraonades cussa calenta, mir l’infinit fins que els ulls es desorbiten i em cauen, gemec kamarrupes en pèl, faig l’ullastre esbrancat damunt un feix de genciana, destarot els ulls de les granotes del corredor, llegesc papirs esflorats amb les cal·ligrafies d’alens, ned en les més versemblants harmonitzacions d’un pinyol, em tap amb foc les orelles per no sentir les ocelles velles que m’ofereixen carn jove i fascinant (fascinus era el rave enravenat, —en vaig veure trenta-tres, nus i enravenats, alhora, en un teatre bulevardier de Rio de Janeiro on representaven A noite dos Leopardos— el significant de la passió sexera), faig por.
(…)
I res. Insistents com el plom, com la gravetat, com la ferum, els clixés apareixen de vell nou:vellnouers, necròtics, podrits, morts sense sepultura.
Veieu-los aquí: en l’extensió blanca dels electrons que sostenen aquestes lletres.
(La nada del Mar i el Mort en el mar fa una copulativa i engendren la Visió Teva.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!