A REDÓS DEL POU DEL DIMONI AL PLA DE LA CALMA
(Tal i com vaig prometre, de tant en tant, aniré publicant escrits de sortides al Montseny, ja antigues):
I en el convenciment que la primavera d’hivern encara no havia despullat els faigs dels abillaments més extremats, on els grocs ronden els verds, i els roigs s’ufanen de ser més esponerosos que els marrons, a poc a poc ens hem anat apropant al pou, on un dia, ja molt llunyà, el dimoni va encaterinar el senyor de can Besa i li va proposar que, si acceptava que li construís un dels millors pous de neu del Montseny, i la feina la tenia enllestida abans que el gall cantés, en el moment de la mort (del senyor de can Besa, és clar) aquest li lliuraria l’ànima. I el tarilot del senyor, quan arriba a casa li diu a la mestressa quin és el tracte fet, la mestressa l’abraona quan s’adona que el pacte ha estat amb el mateix diable. I mireu que és cas, al peu del pou, hem explicat com la governanta de can Besa, o sigui, qui portava els pantalons i el pòndol de la masia, va fer de manera que el gall ensenyorit que tenien al corral cantés molt abans que aparegués el sol per l’horitzó. I així, la història ens conta que el pou va quedar en peu i el pobre i desgraciat senyor de Can Besa, gràcies a la muller, va salvar l’ànima de les penes malsanes d’en Pere Botero … i avui, els demés mortals podem gaudir del pou més ben construït del Montseny… (i és clar… el va fer el dimoni….). Podeu entrellucar les fotos de la sortida.