Temps era temps i la gent pels carrers dels pobles catalans, demanava la depuració de les forces d’ordre públic, la dissolució dels cossos repressius de l’estat. La formació i preparació d’una polícia al servei del poble, per a defensar-l’ho, per salvaguardar els drets i fer complir els deures, una polícia catalana que defensès els drets nacionals i socials de Catalunya.
Com estem , ara mateix?. Sembla ser que la cosa no anat per aquests viaranys. Les diverses fornades de Mossos d’Esquadra, sortides de l’Academia de Mollet, no han donat la talla. Estem en aquell tòpic de dir totes les polícies del món són iguals. Potser els incaüts érem nosaltres que creiem que la nostra polícia seria diferent.
Malgrat tot, continuo pensant que aquí nosaltres en tots els àmbits de la vida, encara poden aspirar a ser diferents i millors, simplement posant-hi remei a tantes coses malfetes i hereves de molts anys de feixisme.
Menys burocràcia més eficàcia, menys por i més valentia, menys precàrietat i més feina segura, menys especulació i més barris dignes, menys ensenyar i més educar pel futur de les persones lliures.
Encara que avui, el feixisme sigui igual a garrulisme, masclisme, espanyolisme i lerruxisme. Salut i República.
Perquè els organitzadors de la Patum no volen presència policial durant les festes?
Perquè quan passa una furgona de mossos la gent els escridassava (dient: "no a la repressió policial") akella nit abans dels fets?
Entre tots ens ho hem de fer mirar, policies i ciutadans
Persones sense cap vocació de servei públic, justícia i pau surten de l’Escola de Policia, amb l’únic atractiu de tenir una feina fixa, per tota la vida, amb bon horari i ben pagada.
La formació que reben, clarament insuficient, per cumplir les urgències dels compromisos polítics de desplegament al territori.
Dona com a resultat un servei amb poca implicació dels agents en la resolució de conflictes que suposin un alt risc a la seva integritat física i desenvolupament profesional, justificant la seva activitat amb actuacions en trànsit, delinqüencia de baixa intensitat i altres.
Campanyes publicitàries i manipulació de la informació minimitza errors i mala imatge.
Això és fer demagogia o és la dura realitat?
Mossos d’Esquadra versus democràcia
La
matinada del 6 al 7 de novembre un gran nombre de Mossos d’Esquadra van
carregar sense motiu i de manera indiscriminada contra tothom que es
trobava als carrers de Berga. Moltes persones van haver d’anar a
urgències i van haver dues detencions, una d’un jove acusat en fals
d’atemptar contra un mosso –desenes de testimonis confirmen la mentida
de la policia–. Tres joves presentaven denúncia. El dissabte següent
mil persones, de totes les edats, es van manifestar pacíficament en
contra d’aquests abús d’autoritat. Però la prepotència dels Mossos
segueix i durant la setmana següent a la manifestació detenen dues
persones falsament acusades d’atemptar contra l’autoritat –molts
testimonis en donen fe–. “Casualment” dos dels joves detinguts havien
denunciat dies abans als mossos d’esquadra per agressions i abús
d’autoritat. A més les irregularitats administratives i judicials
comeses pels mossos i l’assetjament a persones que havien participat a
la manifestació s’han repetit.
Es
podria recordar la nula tradició democràtica de la policia al nostre
país o recordar que la feina de la policia és, en principi, la de
mantenir l’ordre i no destorbar-lo provocant el caos que és el que
passa quan es carrega indiscriminadament contra els ciutadans. Crec que
tots som responsables d’aquesta situació i no podem ignorar-la, cal
queixar-nos i defensar-nos de les agressions. Tanmateix els majors
responsables són els ciutadans polítics locals que callen mentre piquen
a altres ciutadans. Senyor Camps, senyor Xoy suposo que si callen és
què estan d’acord amb l’abús d’autoritat i la violència com a pràctica
habitual del Mossos d’Esquadra a la ciutat. En prenem nota.
rn
(carta enviada als directors dels diaris i a tots els polítics locals de Berga)
Original a:
http://www.berguedallibertari.org/modules.php?name=News&file=article&sid=43
A veure si encara tenim el franquisme más a dintre del que ens pensavem….