AUTONOMIA EN FORMA DE REPÚBLICA
Ahir en una comissió mixta entre Estat i Generalitat, en Pere Aragones ens confirmava que l’Estat pagarà en 2 anys una petita part del deute amb Catalunya, concretament prop de 1500 milions dels 7500 reclamats, això si, va corre a dir-nos que el dret a l’autodeterminació segueix intacte.
Efectivament, la Ministra d’Hisenda ho va confirmar per la Disposició mai complerta de l’Estatut i el finançament dels Mossos. De fet s’han compromes en els pressupostos espanyols del 2019 incloure les partides per fer-ho efectiu. Aragonès ja ha explicat que faran el seguiment amb atenció per no acabar en res i l’Estat ho emmarca amb aquest dialeg i normalització de relacions que ja ha vist o veurà altres gests com la presència catalana amb un tècnic pel nou model de finançament autonòmic.
Curiosament el mateix dia, el President Torra ens diu que un cop acabada la restitució, de fet falta nomes el President Puigdemont, es posarà en marxa un organisme per redactar la Constitució catalana amb les aportacions de la ciutadania.
Crec que no encarar el resultat a les urnes del Parlament o el mandat de l’1 d’octubre o la declaració d’independència encara que tard i malament en forma d’implementar els resultats es inversament proporcional en fer negociacions autonòmiques de les de sempre reclamant les engrunes del deute de l’Estat amb Catalunya que encara s’ha de veure que es compleixi. Es a dir fer autonòmia pura i dura amb anys per davant no es compatible amb aquest mandat, ni amb el respecte que es mereix la gent.
Parla de restitució complerta quan simplement s’ha obeit una a una totes les ordres del Govern espanyol en forma de veto al President o a les lleis es si més no pervers. Ja que si la intenció era que fos complerta la investidura del President Puigdemont i el seu Govern en viu o a distància seria un fet i no una promesa sense fons com ara. De fet fer un organisme per elaborar una Constitució d’una República que no han implementat te un cinisme prou aclaridor.
Aleshores, em pregunto si no acabarem amb una Autonomia en forma de República, simbòlica esclar i sempre deixant la gent en segon terme, la democràcia sota mínims i les lleis del Parlament i el referèndum al calaix.