SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

SERRALLONGA CANTA SALVAT PAPASSEIT (NADAL)

Foto: Placa a la façana, on el poeta va escurar els darrers dies. Carrer Argenteria 64-66 a Barcelona.

Seguint amb les cançons recuperades, n’hi ha una que, encara ara, quan la canto –molt de tant en tant- m’emociona. Nadal és un senzill (senzill!!) poema des de la  pobresa. Penso que aprofundeix en l’esperit més pregon del Nadal. S’endinsa en el Nadal dels pobres des de la perspectiva dels qui son pobres. Des de casa, des dels sentiments, des dels sorolls, des de la pobresa, Salvat pot entendre el misteri de Nadal.

Nadal
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Si la voleu escoltar… cliqueu

Publicat dins de CANÇONS | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.