LA FAVERA, UNA RONDALLA DE L’AMADES

Foto: El Sant Sopar de Lluís Llop Adam (1964).

I l’Amades, en el  cinquantenari de la seva mort. Bó és espigolar alguna rondalla del seu recull “Les cent millors rondalles de Catalunya”. Jo no les intitularia així, car és un bon recull, però no hi son totes les millors, però si que és cert que és un bon aplec de rondalles per tenir una visió abellida del nostre imaginari.
Avui, com sempre, una rondalla, en la que s’exalcen els bons sentiments i es blasmen les actituds mesquines. Altrament també s’entrellucala visió, diguem-ne “celestial” , del nostre rondallari, on la bondat vé del cel.
Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí al dessota.


Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari