EL TRESOR DEL PARE

I avui un conte. Un conte dels tradicionals, dels de tota la vida, dels que transmeten valors, dels que ensenyen tot enllustrant amb la vida mateixa.
Si ho voleu, podeu escoltar un conte on un pare, ja  a les envistes de la vella dama, (car de vell no se’n passa) fa un llegat als seus fills, tot indicant-los-hi que en el tros que els lliura com herència hí ha enterrat un tresor…
I no es fins al final de la contalla que, una veu assenyada, descobreix als tres vailetots hereus que el tresor no és tal, que el tresor és més senzill:  és el treball i l’esforç.
Apali! cliqueu aqui si voleu sentir el conte.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari