EL REI EN JAUME, EL TERRISSER I EL PAVERO DEL TROBADOR

Foto: Parada d’un terrisser a la Riera d’Arenys de Mar  a l’any 30.

Avui, una llegenda de les mil llegendes barcelonines, del nostre rei en Jaume I. Quan el Rei s’estava al seu Palau d’Amargós cantonada Carrer Comtal de Barcelona, a la seu tenia tota la cohort que li calia per a poder trobar el seu lleure i la seva lluita. En el lleure tenia els trobadors que, ultra fer cançons i cantar-les en les estones perdudes feien de paveros pels rodals de Palau. I mireu que és cas, es devien pensar que les seves obres eren impecables i s’amoïnaven quan sentien cantar les seves composicions per les veus rogalloses del pobres menestrals (llegeixi’s terrissers). I és clar, davant d’aital pecat contra l’art, es prenien la justícia per la seva ma i destruïen l’obra del pobre terrisser. Si en voleu saber el final cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari