SI ELS BRAMS D’ASE NO ARRIBEN AL CEL, ELS PRECS DE LES MARES ARRIBEN A SANT QUIRC

FOTO: Ermita de Sant Quirc a Durro.

Avui ja no ens recordem que fa un any tothom (bé, almenys un manaire) es prostrava als peus de la Moreneta per demanar-li que caiguessin quatre gotes i li resolguessin els temes de la seva cadira… i de passada els del país..
La moreneta el va escoltar, de ben segur de manera volguda, no pel manaire, sinó pel país que es podia quedar sense ni una gota d’aigua i el tempir per dessota mínims. I  no haguéssim refet el tempir ni en set segles,  ni amb set segles de segles, (encara que el número set sigui número bíblic.)
Però mireu que és cas, si la Moreneta va fer la feina que li pertocava, i potser la que no li pertocava, temps era temps que Sant Quirc ja feia aquests miracles. Però Sant Quirc, a través dels precs de mares preocupades per la salut dels seus fills, el van treure de la capella i li van ensenyar allà mateix el que passava si no plovia… I es clar: Sant informat val per dos i qué voleu… Apali que Sant Quirc va fer ploure a bots i barrals…. Si ho voleu escoltar cliqueu aquí

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari