EL REI QUE TENIA ORELLES D’ASE

Si el rei te orelles d’ase no és bo que ho sàpiga tothom… i si se sap, què.?.
Però millor no temptar la sort i eliminem tots el qui estan en el secret que el rei te orelles d’ase….

Un cop descobert el secret, tant li fa que tingui les orelles d’ase o de mico… la mesura de les persones no es cata per les seves deformitats.
Apali , que no passa res…

Avui us penjo una contalla, de les més antigues que tenim, similar a la del Rei no porta calces… però aquí és al revés, qui surt malparat és qui blasma dels altres els defectes sense veure primer els propis.
Si voleu escoltar la contalla podeu clicar aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari