I ROCAGUINARDA VA VIURE A SANT CELONI

Gravat: Rocaguinarda es troba amb el Quixot a Barcelona.

Divendres al vespre, els del CESC (CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT CELONI) em van convidar , dins dels actes del seu XXV aniversari a anar a parlar de bandolers, o sigui, de lladres de pas o saltejadors de camins.
M’abellia doblement, de primer perque em plau parlar d’aquestes històries i en segon lloc per poder parlar a Sant Celoni, vila i persones  als  que tinc una molt  alta  estima: per la seva gent i la seva contrada, no endebades fa més de 21 anys que vaig ser-hi acollit i on continuo encara treballant-hi unes hores a la setmana des de la seva màxima institució, o sigui l’Ajuntament.
Érem un centenar de persones reunides a la biblioteca municipal… Varem anar desgranant la vida i miracles d’aquesta bandolerots i altres figures afins. I també, una part de la xerrada la vaig esmerçar per explicar que en Perot Rocaguinarda va viure a Sant Celoni entre 1607 i 1608, i l’any 1610 va tenir-hi una gran batalla amb la gent d’armes del Virrei i tot i que no el van detenir, si que van detenir alguns dels seus capitostos i  com que Sant Celoni tenia “dret de forca” els van penjar a Sant Celoni mateix.  No es gratuït que l’indret d’entrada a la Vila se n’anomeni “Les forques”.
Rocaguinarda potser és el bandoler més famós internacionalment i Cervantes el féu sortir al seu Quixot als capítols LX i LXI de la segona part.
També vam poder veure la importància d’acollir-se a Sagrat, i del perquè Trentapasses es deia trentapasses encara que avui es diuen Vilalba Sasserra. De ben segur que s’en diuen perquè deu ser així, però Trentapasses seria més històric. (trentapasses era la circumferència de trenta passes a comptar des de l’altar Major d’una Església i d’aquest espai s’en deia la Sagrera, on , els fugitius de la justícia es podien acollir a Sagrat i no podien esser ni torturats ni presoners…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONFERÈNCIES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari