LA VICENTETA EL GOS I EL LLORO

Avui us enllaço una contalla de la Vicenteta el gos i el lloro.
Lloro bonic, xarmant, colorejat, espectacular de tonalitats cromàtiques, presumidot, engarlandat i xiroi. Es fa mirar…
El gos, pobret, lletjot, sense cap gràcia, sense la prestància que te el colorejat llorito. Però ai las! Que el gos és el gran amic de la mestressa…
I quan van maldades, sempre es bo fiar-te de l’amic i no del qui aparenta una faramalla que no es correspon amb la fidelitat…
En fi, tota un exemple de vida.
Apali, si el voleu escoltar, cliqueu a la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari