QUAN EL LLIT TREMOLA I NO ÉS PAS PEL FRED…

FOTO: neu i fred al prat del faig gros al Montseny.

Avui continuem amb les contalles pirinenques, on es palpa la frescor d’un erotisme senzill. El doble llenguatge, la picaresca d’uns galifardeus que sembla que no estiguin ensinistrats en l’art de folgar.
Però com sempre, qui més orc sembla, és qui te més eines per sortir-ne galdós de l’empresa.
Apali, si ho voleu poder veure com un llit amb roba blanca és sinónim de fredor, de glaç… i és clar, si hom es glaça,  tremola… i quí no ha passat una nit fent “tremolar” el llit de fred, si al costat hi ha una xicota de dimensions rotundes?…
Si el voleu escoltar, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari