Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Les municipals són a tocar: sociovergència “in albis”?
Els amics de Ràdio Mataró em van trucant per comentar la jugada, amb en Joan Salicrú, en Rafa Navarro, la Teresa Carreras i l’Anna Palà. A Mataró CiU ha guanyat. Mataró és una ciutat de 130.000 habitants de la segona corona metropolitana, on el PSC només havia guanyat les eleccions al Parlament en una ocasió, el 2003 amb Pasqual Maragall. Ja és curiós, això. José Montilla no ha arossegat el votant dorment del PSOE quan es tracta d’unes eleccions al Parlament de Catalunya. El Montilla candidat al Congrés no és el Montilla candidat al Parlament, i a Mataró s’ha evidenciat. Per tant, Artur Mas supera Montilla en una ciutat en què els socialistes governen l’Ajuntament des del 1979. Prenguin nota.
A part de la variable Barcelona-Madrid, que he anat escrivint, amb tot això d’en Zapatero i el pacte de La Moncloa (sociovergència in albis) hi ha un factor important a tenir en compte. Són les eleccions municipals de la propera primavera. El PSC no pot fer segons què. Ha de calcular si hipoteca els seus alcaldes i governs tripartits d’esquerres, des de la capital, Barcelona amb el nou i jove Jordi Hereu, fins a les ciutats mitjanes com Mataró, amb Joan Antoni Baron, i els pobles i poblets.
Quan em plantejo això de les municipals, em pregunto: ¿I si Mas governa en solitari, amb una sociovergència de Montilla a l’oposició fins passades les municipals?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no hi entenc tant de política com molta de la gent que volta per Vilaweb, començant per tu Saül, però llegint algunes de les primeres reaccions hi veig una cosa que em pertorba: sembla que tothom -a dins i a fora de la catosfera- segueix fent deduccions com si les decisions del PSC es prenguessin al carrer Nicaragua.
Doncs repeteixo, disculpeu, però em sembla que així no anem bé per veure cap on pot anar Catalunya/la política catalana.
A mi em sembla que les decisions realment importants que afecten el PSC es prenen al carrer Ferraz, a 600 km de Barcelona, de ja fa anys. I si algú podia dubtar-ho per allò del doble llenguatge, la força dels mitjans socialistes i tota la pesca, em sembla que a hores d’ara l’any 2006, ja no.
Així doncs (i suposant que els analistes clarament nacionals hi estigueu d’acord), a l’hora de fer les anàlisis no fóra millor assumir la realitat amb totes les conseqüències i intentar esbrinar què és el que li pot interessar més ara a la cúpula de Madrid? Perquè aquesta insistència en mantenir el decorat?
Assumint, hi insisteixo, que estigueu d’acord amb la premissa. Si no, doncs no he dit res. Només afegiré que quant vius entre decorats t’hi acabes trobant ciutadans.
(Que no se m’ofengui ningú, si us plau, que no n’hi ha cap intenció -i menys l’autor d’aquest blog, que és un lloc de visita diària per a mi)
Jo el que tinc clar de les municipals i
les generals, que ciutadans aconseguiran regidors a bcn i a molts
altres municipis.
I segurament algun diputat a madrid.
Ja
que ara el fet de ja no ser extra-parlamentari els canals públics
estan obligats a treure’ls cada dia pel telenotícies i en
ramon rovira pot anar posant una altra butaca al àgora.
Es
Just que sigui així són l’stabilisment els 5 partits
que han volgut repartir-se ells el pastís prohibint els
partits extra-parlamentaris que usessin els medis
oficialitzin-se.
Sempre hi havia la excusa de són
partits comunistes-petits, partits de freakis com els toros o nudista
etc…
Doncs ara a fotre’s el puto sistema
democràtic-representatiu que tan be els hi ha anat.
A
partir d’ara, diner públic +minuts de tv per ciutadans, amb un
discurs populista-esquerranós (habitatge, salaris baixos
etc..) + discurs españolista només puc augurar que
pujaran, si ara tenen 70.000 vots a les següents 140.000, el PSC
i el PP (sector classe baixa) ja poden començar a
tremolar.
Es relativament fàcil crear un partit així
necessites diners+media i després dir a la gent el que vol
sentir, estic segur que si surtis un partit com el d’en le Pen amb
diners+media tb treuria diputats.
No els vull jutjar abans de sentir-los
al parlament (en castellà de tan en quan) però la
falange tenia un discurs populista-esquerranós-espanyol.
Si
estic content per alguna cosa és que deixa en ridícul
el sistema parlamentari que tenim i treu a la llum la Catalunya
Real….
En lloc de una democràcia-participativa
tenim una democràcia-representativa, doncs au a
fotre’s
Espero que comencin a revisar els comtes de la
generalitat i que és fa amb els nostres diners, segur que hi
haurà sorpreses.
Pq a part del tema del nacionalisme,
crec que el que més pot fotre l’stabilishment és
precisament el "diner" 0.3%, dietes oficials, subvencions,
finançament etc…
Culpables molts, per començar
els 25 anys d’en Pujol i el gradualisme que ens han portat on som
ara, una comunitat autònoma espanyola…………..i cada any
que passa som més espanyols.