SI AQUESTS PEUS SON MEUS I AQUESTS SON TEUS, DE QUI CARALL SON AQUESTS ALTRES PEUS AL NOSTRE LLIT…

Avui us en penjo una altra contalla de picantor frescal. De la gent de muntanya, un xic sorruda, però neta i clara…. La picardia dels contes picants a la vora del foc, on dins del llit, de sobte, hi ha més peus que els que hi haurien d’haver dins del sant matrimoni.
Ep, comptat i debatut, potser hi ha més peus dels estrictament necessàris, però un cop escatit el motiu del perquè hi ha sis peus, tot queda com ben aclarit…… I és que la dona fa fora el marit de casa… , perquè necessita espai…. al llit….  .
Si ho voleu, podeu sentir la contalla clicant aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari