LES ARRELS ARENYENQUES DE L’AZAÑA

Foto : Concepció Catarineu Pujals, amb els seus néts Manuel, Josefa i Carlos Azaña Diaz.

Us vaig prometre que investigaria més coses de les arrels arenyenques de l’Azaña. I si  hom promet,  s’ha de mirar de complir. Bé., compleixo,  però amb l’ajuda inestimable de Mn. Joan Pujol, el nostre Mossèn que ha cercat als arxius parroquials, i ara podem saber el següent:
L’Esteve Catarineu Anglí, besavi de Manuel Azaña, va néixer a Arenys de Mar el 3 d’agost de 1785, essent batejat per Mn Josef Figuerola que el va “batejar amb el nom de Esteva Domingo Pau, fill legítim y natural de Joan Catarineu, sastre y de Francesca Anglí sa muller. Els avis paterns de l’Esteva eren en Miquel Catarineu, sastre, natural de Vilalba Saserra i Maria Fabregas de Sant Quirze de Basora. Els avis materns eren Mariano Anglí i Maria Tió difunts. Fóren padrins: Pau Carreras y Coris, Mestre d’aixa y de Margarida Fabregas y Nadal, muller de Francisco, traginer.
L’Esteve Catarineu Anglí es va casar amb la Narcisa Pujals Garriga el dia 18 de juliol de 1807 a l’Església d’areñs pel Mn. Pere Bonosi Coll, rector de la parroquia. Eren els besavis del politic Azaña.
S’indica a la partida de casament que l’Esteva era comerciant y la Narcisa Pujals era filla legitima de Thomas Pujals patró i d’Isabel Garriga , tots d’Areñs… “ per altra part als qui havent interrogat i entés bé lo mutuo consentiment per paraules de present, los ha unit en matrimoni “Remisis y monitionibus” segons ritu y cerimònia. Essent present els testimonis a dit fi Salvador Pons y Narcís Escarraguell, mitgers de la present vila.”
A Arenys, varen tenir el primer fill el dia 18 de juliol de 1810 i el batejaren (no podia ser d’altra manera) amb el nom de Zenon. Segons la informació que us vaig donar el primer dia, obtinguda per llibres editats a Madrid, aquest primer fill el nomenen Juan, quan es deia, com veieu, Zenon. La seva tercera filla Concepció Catarineu Pujals (que veieu a la foto) ja va neixer a Alcalà el 1822 i aquesta fóu l’avia de Manuel Azaña.
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LES ARRELS ARENYENQUES DE L’AZAÑA

  1. Mart diu:

    D’acord Ramon peró els rebesavis eren de Sant Celoni.

    Enhorabona per aquests apunts d’història tan ben documentats.

    Martí

Deixa un comentari