DE MARGARIDA SERRALLONGA A MARGARIDA SERRALLONGA: CAPÍTOLS MATRIMONIALS

(Foto: El mas Serrallonga de Querós, casa pairal dels Serrallonga)

Em sembla que ja ho he dit abastament: la heroïna de la història d’en Joan Sala, fou la seva vídua Margarida Serrallonga Tallades. A l’ensems és qui ens aporta més claror sobre les ombres del barroc català, i potser podríem dir encara més: és la que ens porta més lluny de la nostra pròpia essència com a país, independent de la resta de l’Estat Espanyol. Som diferents, i la diferència ens ve per tots els camps. I no el menys important és el camp del dret, o millor dit, el camp de l’aplicació consuetudinària del dret.
Si algú, en algun moment ha tingut en el pensament que l’amor fa avançar els pobles, pot ser que no l’erri, però no és menys cert que una organització basada en la mera possibilitat de subsistir, en èpoques de penuries es fa imprescindible. Els casoris no eren cap reflex de l’amor, sinó del negoci necessari i ineludible per poder mantenir la unitat econòmica per excel.lencia: la masia i les seves terres, des de la quintana fins a les boscúries. Si d’això en sortia l’amor… Alabat sia el Senyor!!

Veurem com la organització del dret hereditari (dret que marca la pròpia existència) fa possible viure (malviure, si voleu) i tirar endavant un país. I al barroc, força malmès i espoliat pels Reis de les espanyes que espoliaven el que podien pels seus capricis expansionistes….
I si voleu, fem un repàs a la història de la Margarida:
Si us sembla però, avui explicarem la història de la Margarida, però de primer la de la seva mare, que també es cognomena Margarida.
Ja vaig dir que la seva mare també es digué Margarida. O sigui la mare si que es deia Margarida Serrallonga, filla legítima de Salvi Serrallonga, (la dona de l’avi es deia Sàlvia, encara que desconeixem el cognom) I trobant-se en Salvi ja en edat avançada i no tenint cap hereu a la vista, compareix davant de notari (llegeixi’s rector de Querós), i atorga el que en dret es diu capítols matrimonials, en atenció que la seva filla Margarida (mare de la nostra heroïna) contraurà matrimoni amb qui es cognomena Segimon Tallades.
Els capítols, que son atorgats el 26 de gener de 1586, tenen alguns paràgrafs que ens fan entendre el motiu dels mateixos. S’atorguen en atenció al futur matrimoni d’en Segimon i la Margarida. Si s’arriben a casar, en Salvi, l’avi, deixa a la seva filla hereva dels seus béns (aquesta figura jurídica se n’anomena heretament o sigui, en vida ja es configura l’hereu – en aquest cas, l’hereva-). I pel futur espòs se li imposa que obeeixi el que s’estipula a les capitulacions matrimonial :
“Item vol dit senyor en Salvi Serrallonga que los fills y fillas presens y esdevanidors sian tots collocats segons lo poder de la casa, etc… “
O sigui que el futur marit, quan es casi, s’ha de fer càrrec de tot el personal de la casa i els ha de co.locar.
S’estableix que en Segimon aporti en dot al matrimoni (normalment la dot l’aportava la pubilla, però aquí l’hereva era la Margarida i el pubill es el nouvingut Segimon) I la dot que ha d’aportar son “xexanta lliuras moneda Barcelona y las trenta aquellas donará y para sempre y quant las vulla y las restans trenta pasat que sian a la festa de nada propvinent sempra que las vullan”

I afegeix … “ y per quant la dita Margarida y esposa y muller esdavanidora no es de edat de contraure matrimoni que fins atant que sia de edat de contraure matrimoni la dita Margarida que cada any lo dit Segimon Tallades puga  sembrar una cortera sembradura en dita casa ab tots utils y profits seus y aso ab gasto de la casa, y ab aquesta cortera no sia obligat en pagar pars, ni res
Item que lo dit Segimon Tallades puga sembrar en la dita casa una cortera fins en duas que sia per iguals pars quant se vinga al partir ab lo dit son sogra. ”

Aquest paràgraf és molt important per entendre la funció d’aquests capítols matrimonials (aquests i els altres que es feien a l’època).
Fixeu-vos que es pacta un matrimoni esdevenidor. Margarita no te edat encara per contraure matrimoni… i fins que no el contragui, en Segimon, futur espòs, ha de portar cabals suficients per a la casa, pot usar-la però pagant, pot tenir-hi porcs però partint el benefici amb el sogre, en fi… ben lligat perque no marxi …
Apali! que ho lligaven bé!. El pobre Salvi es troba vell, no te hereus homes que li mantinguin el mas, fa una llambregada al voltant i troba el pobre Segimon (potser no mal establert, però no hereu sinó un cabaler, i li promet dar-li en matrimoni la seva hereva, però mentre i tant ……que cada any pagui ja el peatge del futur casori (encara que rebi algun petit benefici). Si us dic que l’aital Margarida, mare de la nostra heroïna va néixer el dia 1 d’octubre de 1577… quan es signaren els capítols, tenia 8 anys… Us fixeu quina manera d’escalivar fadristerns… vols la pubilla … doncs paga peatge fins que et casis… i quan et casis, a tenir cura de tota la patuleia del mas: tiets concos, tietes mudes, avis, bestiar petit, bestiar de peu rodó… i tuti quanti.
Ep! I això era per a la mare de la nostra heroïna.
Prometo, si Déu vol, fer la història de la nostra heroïna, però si no s’explicava el de la mare, la història quedava coixa….
En fi, continuarem…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en SERRALLONGA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a DE MARGARIDA SERRALLONGA A MARGARIDA SERRALLONGA: CAPÍTOLS MATRIMONIALS

  1. Pepet diu:

    Ara no és pot fer això dels capitols matrimonials, ho té prohibit “L’ estat de las espanyes”?

Deixa un comentari