LA COMARCA DEL BAIX MONTSENY
Publicat el 24 de novembre de 2008 per ramonverdaguer
(Imatge: Escut de Sant Celoni)
Dissabte, els del Baix Montseny van fer una gran festa. Encapçalats per l’equip de govern actual de Sant Celoni, van convidar a representants dels governs dels pobles de les rodalies i varen posar la primera pedra del que pot ser la futura comarca del Baix Montseny.
Penso que el fet és molt important. Sant Celoni és un eix, jo diria que imprescindible per a la rodalia, pel Baix Montseny. Te els elements necessaris i determinants per agombolar al seu entorn una comarca molt ben definida. Ja sabem que en Javier de Burgos a 1833 va fer la mala passada (una de tantes, que ja no ve d’un pam) de segmentar Catalunya en “provincias” (també España, però això no ve al cas), però per a la comarca del que avui anomenem el Baix Montseny va ser fatal, va posar pobles d’unes mateixes característiques en “provincias” diferents (Gualba, Vallgorguina, Sant Celoni i altres va n quedar a Barcelona) i Riells i Viabrea, Arbúcies, Hostalric i altres van quedar a Girona.. Tot amb tot, ara es fa un gran pas, reivindicant allò que històricament i naturalment ja era un espai definit –si ho preferiu- una comarca molt concreta.
Una prova de l’actual desgavell i que cal corregir-ho , és que el Vallés Oriental (on ara es troba Sant Celoni) està actualment dividit territorialment de formes diferents, vegem-ho:
Dissabte, els del Baix Montseny van fer una gran festa. Encapçalats per l’equip de govern actual de Sant Celoni, van convidar a representants dels governs dels pobles de les rodalies i varen posar la primera pedra del que pot ser la futura comarca del Baix Montseny.
Penso que el fet és molt important. Sant Celoni és un eix, jo diria que imprescindible per a la rodalia, pel Baix Montseny. Te els elements necessaris i determinants per agombolar al seu entorn una comarca molt ben definida. Ja sabem que en Javier de Burgos a 1833 va fer la mala passada (una de tantes, que ja no ve d’un pam) de segmentar Catalunya en “provincias” (també España, però això no ve al cas), però per a la comarca del que avui anomenem el Baix Montseny va ser fatal, va posar pobles d’unes mateixes característiques en “provincias” diferents (Gualba, Vallgorguina, Sant Celoni i altres va n quedar a Barcelona) i Riells i Viabrea, Arbúcies, Hostalric i altres van quedar a Girona.. Tot amb tot, ara es fa un gran pas, reivindicant allò que històricament i naturalment ja era un espai definit –si ho preferiu- una comarca molt concreta.
Una prova de l’actual desgavell i que cal corregir-ho , és que el Vallés Oriental (on ara es troba Sant Celoni) està actualment dividit territorialment de formes diferents, vegem-ho:
Per a la Conselleria de Justícia, Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera, pertanyen al Partit Judicial de Granollers i per a la Conselleria de Governació i Administracions Públiques, pertanyen a la demarcació d’Arenys de Mar. O sigui, els ciutadans dirimeixen les seves diferències a Granollers, però voten a Arenys. En fi un bon embolic.
I ara l’Ajuntament de Sant Celoni i els altres pobles de la rodalia, aixequen la veu per tal de fer-se sentir i reivindiquen allò que creuen que ja fa anys que hauria d’haver estat: Una comarca pròpia, la del Baix Montseny.
A 1931 ja es va fer un tímid intent d’aixecar la veu a la divisió territorial que s’estava produint…
En fi, llavors no va poder ser i ara ho intenten. Bon cop, sí senyor!.
A l’hora del cafè ens varen demanar al Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona en Josep M. Panareda (un celoní molt i molt il.lustre, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i amb uns obra molt extensa) i a mi, que féssim una petita intervenció per a exposar els antecedents històrics geogràfics del tema. Ell la va fer magistral, jo vaig intentar fer-la el més entendora possible.
I com que fa molts anys que una part de la meva vida professional d’advocat l’he dedicat a Sant Celoni i els celonins es fan estimar molt, he volgut saber-ne més d’aquest indret i em va plaure d’allò més que em convidessin a participar-hi amb una petita xerrada de 10 minuts per explicar un xic la història d’aquest Baix Montseny tan estimat.
De la trobada s’en va fer un manifest signat pels ajuntaments intervinents
I ara l’Ajuntament de Sant Celoni i els altres pobles de la rodalia, aixequen la veu per tal de fer-se sentir i reivindiquen allò que creuen que ja fa anys que hauria d’haver estat: Una comarca pròpia, la del Baix Montseny.
A 1931 ja es va fer un tímid intent d’aixecar la veu a la divisió territorial que s’estava produint…
En fi, llavors no va poder ser i ara ho intenten. Bon cop, sí senyor!.
A l’hora del cafè ens varen demanar al Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona en Josep M. Panareda (un celoní molt i molt il.lustre, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i amb uns obra molt extensa) i a mi, que féssim una petita intervenció per a exposar els antecedents històrics geogràfics del tema. Ell la va fer magistral, jo vaig intentar fer-la el més entendora possible.
I com que fa molts anys que una part de la meva vida professional d’advocat l’he dedicat a Sant Celoni i els celonins es fan estimar molt, he volgut saber-ne més d’aquest indret i em va plaure d’allò més que em convidessin a participar-hi amb una petita xerrada de 10 minuts per explicar un xic la història d’aquest Baix Montseny tan estimat.
De la trobada s’en va fer un manifest signat pels ajuntaments intervinents
Publicat dins de MONTSENY | Deixa un comentari
Benvolgut Ramon,
El primer pas per fer la comarca és reunir tots els municipis que tenen voluntat de treballar plegats per millorar coordinadament el benestar de les gents d’aquesta contrada. Crec que d’exemples n’hi ha força, i tal com dius venen de molt lluny, potser encara no hi son tots els pobles que han de treballar plegats, però es va fent camí i n’estic satisfet.
El segon pas és posar-se deures, que crec que també s’està fent ràpidament i en diversos àmbits, des de les infraestructures de tot tipus, fins la coordinació de serveis, pensant en reduir despeses tot donant millor atenció a la gent.
Ara crec que s’ha de seguir avançant per dos camins molt importants, el popular, sortint de les persones i les entitats que hem d’anar creant consciència d’unitat i enfortint la voluntat democràtica dels veïns per donar un cos social i cultural consistent. I l’institucional, mentre es fa presió al Parlament de Catalunya per tal que es plantegin seriosament la creació de la comarca, el que si que poden fer els nostres càrrecs electes de totes les forces polítiques, és organitzar-se jurídicament per constituir una Mancomunitat de municipis, que de fet, vagi assumint les funcions de la futura comarca.
Si aconseguim que aquestes línies de treball segueixin guanyant importància, crec que la comarca la tindrem més aprop.
Una Abraçada,
Albert Miró