SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

EN PEROT ROCAGUINARDA: EL PRECEDENT D’EN SERRALLONGA

(Foto: Sant Cebrià de la Mora al Pla de la Calma)

El pobre Rocaguinarda, a la pel.licula de la TV3 el trasposen d’Antic. Veim una mica qui era en Perot Rocaguinarda:
Fou un precedent d’En Serrallonga. Bandoler de la facció dels nyerros, fill de pagesos benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611, recordem que Serrallonga es casa a 1618, sense haver entrat encara al bandolerisme i ho fa , sembla, cap a 1622.
En Rocaguinarda desafiava els seus perseguidors a través de cartells autògrafs (ell sí sabia llegir i escriure, contràriament el que passava a n’en Serrallonga) I com era habitual a l’època sovint actuava en connivència amb l’abat de Ripoll.
Pel febrer del 1610 assetjà Vic amb 200 homes, imposant l’hegemonia dels nyerros sobre la ciutat.
Hi una novela no massa reeixida, però que dóna molta informació sobre en Rocaguinart

Pel juny del 1610 el duc de Monteleone, sabent que Rocaguinarda s’inclinava per una petició d’indult en canvi d’anar a servir el rei, cursà la petició d’indult a Madrid, però el Consell d’Aragó la denegà. Prosseguí doncs la persecució i, arran d’una topada amb el batlle de Vilalleons (juliol del 1610), se li obrí un procés de regalia. I fou durant la lloctinència del bisbe de Tortosa, Pedro de Manrique, després d’un sometent general, aconseguí que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit llurs quadrilles, s’acollissin a un perdó (1611) i que Rocaguinarda embarqués a Mataró amb la seva gent com a capità dels terços castellans vers Nàpols, on encara era el 1635, data en que es perd la informació desconeixent l’any de la seva mort.
A la telesèrie Serrallonga, es contrafà la figura de l’Antic, fent una reposició d’un bandoler enviat a lluitar pel Rei a Itàlia, però, contràriament al que passà amb Rocaguinarda, l’Antic el retornen a Catalunya a perseguir En Serrallonga. Un paper ben galdós que li encolomen al pobre Rocaguinarda.
La fama de Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot (capítols LX i també el capítol LXI, que el situa acompanyant don Quixot en la seva visita a Barcelona. Tal vegada Rocaguinarda conegué Barcelona i hom ha suposat que el nom del carrer barceloní Perot lo Lladre podria ésser record d’una estada del bandoler a la ciutat.
El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedicà un sonet:

Quan baixes de muntanya, valent Roca,
com si una roca del Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara,
que per a tu sa fúria tota és poca.

Ninguna de tes bales lo cap toca
de qui no et veja, si no fuig la cara,
que ton valor insigne no s’empara
tras falsa mata ni traïdora soca.

Tot aquest Principat fas que badalle,
que et persegueix de sou i persegueixes
ab mortal i fúnebre parasisme.

Qui tinga tal judici, mire i calle,
o diga’t senyoria, que ho mereixes
per lo millor pillard del cristianisme.

I si en voleu saber més podeu llegir els orígens, bona documentació de Mn. Ramon Corbella que publica a la Veu de Montserrat a l’any 1901 i cliqueu als enllaços que us acompanyo:

Numero 1, de 25 de gener de 1901, PAG 11 A 17

Numero 2 de 25 febrer de 1901, pag 56 a a 61

Numero 3 de 26 de març de 1901, pag 87 a 94

Numero 3 de 25 abril 1901 (error , hauria de ser el numero 4) pag 178 a a 181

Numero 5 de 25 de maig de 1901, pag 140 a 144


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.