VISCA LA TERRA I MUÏRA EL MAL GOVERN!
Publicat el 2 de novembre de 2008 per ramonverdaguer
Fa un temps, anàrem amb la colla al Turó dels pous de’n Sala, i des d’allí vèiem, als nostres peus, el casalot de la Sala, enfront Sant Segimon i al cimbell, Sant Miquel dels Barretons. Des d’allí va sortir el text que us acompanyo.
Serrallonga retruny al cor de la muntanya: !!
Visca la terra i muïra el mal govern!!!
I sentíem els esgarips de la fera desfermada per les collades del Turó de les Queredes i el de les Dalles, i el del Pou d’en Sala…. on, emmarcades pel Sant dels Barretons i Sant Segimon, el Sant eremita, fill de rei francès, ens anava retornant l’eco de la muntanya sotjada per les peülles dels cavalls del facinerós bandoler. I al lluny s’intuïa el petit casalot de Serrallonga a redós del peu de la Querosa i de la niada de bandolerots. I als nostres peus, el teu casal iniciàtic de la Sala, i al fons l’Espinzella, on la mestressa t’esperava amb el cor obert (o potser no era el cor el que tenia obert?) i els de Can Gat cercant les teves malifetes per traïr-te i vendre la teva valentia al Rei, esperant, de favor, fondre els dos masos. I, com una oració, es dreçava al cel la pregaria de la Joana, que totjust entrellucada la forca on et penjaren, malvivia amb tu a Sant Segimon, on la muntanya la va enamorar, i tu, viladrauenc de pro, et senties foraster a l’amor de la barjaula que havia substituït al seu cor el teu pedrenyal i hi havia posat, amorosament, tota la muntanya del Senyal. I als peus del Turó d’en Sala sentíem el bruel del pobre company de primera comunió que va perdre la vida endinsat a la fondària del Gorg negre, i hem sabut que fou allà, que va ser allà, on el botifler Miquel Barfull, per primera vegada et va trair, com et va trair, ja de grans, venent la teva misèria a la gent d’armes del Virrei invasor …
I hem sentit un esgarip profund que cridava: Torna torna Serrallonga que l’alzina ens cremaran …
I si badem, ens cremaran l’alzina, ens prendran la terra i si no estem a l’aguait, fins i tot la dignitat ens robaran.
Torna, torna Serrallonga!!!!!…
Visca la terra i muïra el mal govern!!!
I sentíem els esgarips de la fera desfermada per les collades del Turó de les Queredes i el de les Dalles, i el del Pou d’en Sala…. on, emmarcades pel Sant dels Barretons i Sant Segimon, el Sant eremita, fill de rei francès, ens anava retornant l’eco de la muntanya sotjada per les peülles dels cavalls del facinerós bandoler. I al lluny s’intuïa el petit casalot de Serrallonga a redós del peu de la Querosa i de la niada de bandolerots. I als nostres peus, el teu casal iniciàtic de la Sala, i al fons l’Espinzella, on la mestressa t’esperava amb el cor obert (o potser no era el cor el que tenia obert?) i els de Can Gat cercant les teves malifetes per traïr-te i vendre la teva valentia al Rei, esperant, de favor, fondre els dos masos. I, com una oració, es dreçava al cel la pregaria de la Joana, que totjust entrellucada la forca on et penjaren, malvivia amb tu a Sant Segimon, on la muntanya la va enamorar, i tu, viladrauenc de pro, et senties foraster a l’amor de la barjaula que havia substituït al seu cor el teu pedrenyal i hi havia posat, amorosament, tota la muntanya del Senyal. I als peus del Turó d’en Sala sentíem el bruel del pobre company de primera comunió que va perdre la vida endinsat a la fondària del Gorg negre, i hem sabut que fou allà, que va ser allà, on el botifler Miquel Barfull, per primera vegada et va trair, com et va trair, ja de grans, venent la teva misèria a la gent d’armes del Virrei invasor …
I hem sentit un esgarip profund que cridava: Torna torna Serrallonga que l’alzina ens cremaran …
I si badem, ens cremaran l’alzina, ens prendran la terra i si no estem a l’aguait, fins i tot la dignitat ens robaran.
Torna, torna Serrallonga!!!!!…
Publicat dins de SERRALLONGA | Deixa un comentari
He pujat tants cops de Can Bosch fins a sant Segimon ( ara un xic segrestat) i fins a sant miquel dels barretons, ara mig enrrunat, per la font de sant Miquel dels Sants.
Tomb màgic intens sobretot a la tardor amb la vella castanyeda a prop de L’erola, aprop del meu pais , Arbucies .
Avet_blau