Comentari a El món a Rac1:
Hi ha coses que no es justifiquen ni amb els 15 dies de brossa política en què s’ha convertit aquesta campanya. Mireu els diaris o aquests apunts imprescindibles. Que tornin els toros, que torni el castellà com a llengua de l’imperi, que els carrers quedin nets d’immigrants que hagin superat les ganivetes de Ceuta i Melilla, prohibim les estelades i que tremolin els Mossos.
En un país democràticament homologable, el ministre de l’Interior hauria donat explicacions, depurat responsabilitats, dimitit immediatament o cessat fulminantment. A Espanya no. A Espanya el ministre que figura que vetlla per la seguretat de tots els ciutadans es dedica a posar-los en risc, començant pel mosso infiltrat, i no passa res. I no passa res perquè li han donat carta blanca per manipular campanyes, que és un fet que s’hauria de jutjar, i per mentir.
Què es pot esperar d’un govern que considera els gais com a famílies amb problemes i que es nega repetidament a condemnar el franquisme? Res. Perquè els imperis es mantenen amb la por i la repressió. Penjant el cap de l’enemic d’una gàbia de ferro. L’Espanya de matriu castellana no ha fet mai presoners. I ara tampoc els farà, amics de la tercera via. Ara, amb les possibilitats que hi ha el 2015 malgrat tot, que quedi clar. El problema no ets tu, sóc jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!