POETES A VILADRAU

Octubre a l’encalç dels poetes montsenyencs. Un bon estol
d’arenyencs ens hem apropat, de la mà de la biblioteca sinerenca, al
Montseny viladrauenc que ens esperava engarlandat, amb boires
escadusseres que embolcallaven les muntanyes conegudes i properes: la
Creu, Sant Segimon, al lluny el torrent dels Rentadors, i hem començat
la passejada de la mà dels poetes que han deixat petjada a Viladrau, a
la muntanya dels ametistes, Guerau, Carner, Mn Jacinto, Antonia Salvà
…. explicades per mans expertes, i poemes llegits per les veus
incommensurables de la Mercè i en Miquel, que, al dessota d’una pluja
juganera, ens anaven desgranant, ara un vers, ara un altre el dring
sonor de les paraules. I nosaltres , petits com som, anàvem cercant la
bellesa que ens amarava els ulls, els sentits, i gaudíem d’un matí que
recordarem sempre: la sentor de terra humida d’un bosc assedegat
d’aigua beneïda!


Ah! I al lluny retrunyien les peüngles dels cavalls de’n Serrallonga,
que ens goitava des d’una Sala, avui amagada rera les virolades
muntanyes..!!

Apali! Podeu veure les fotos a poetes a Viladrau

A gaudir del Montseny dels Poetes!.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari