SERRALLONGA

Sant Zenon al retaule d’Arenys de Mar (foto Xavier Salbanyà)

 Ignorase el feliz suelo, / donde la Cuna tubistes,/paraque creamos, fuistes/todo venido del Cielo./Siempre fue vuestro desvelo/desempeñar tal blazon./ …Amparadnos cuidadoso,/ invicto Martyr Zenon.

Aquest era el segon vers dels Goigs a Sant Zenon editat cap a l’any 1786.  Fixem-nos que el vers comença manifestant la ignorància d’on va néixer el nostre Sant Patró.  Que Sant Zenon és patró d’Arenys la nostra gaia vila, ho sap tothom i també ho és que cada 9 de juliol reivindiquem aquest fet des de temps molt reculats. No obstant, queda confós en el temps: però Mn. Palomer en un petit opuscle  “El cavaller Drylleyres” editat l’agost de 1916, ens il·lustra:

“Amb fetxa 4 de novembre de 1583, sagellada amb sagell de plom del Pontífex Gregori XIII allavors regnant i signada dins del recinte del Monestir de Scala Dei .. se expedí butlla en pergamí concedint an el llicenciat Joan Dominguez, clergue del Bisbat de Sagunte (avui Oriola) unes relliquies del martre Sant Zenon… i destinades a la parròquia de Fuentelsaz. “

I Mn. Patllari Rodà ens manifesta: “Fué el caso que el dicho Dominguez en su regreso de Roma, al pasar por esta parróquia cayó gravemente enfermo, de cuya enfermedad sanó y agradecido del hospedaje, asistencia y buen trato que le dieron sus moradores, les hizo la dádiva del precioso tesoro de las reliquias de San Zenon y sus compañeros martires. “

No m’estic de comentar què en el martirologi romà queda constància que Sant Zenon fou martiritzat  juntament amb uns altres 203  màrtirs a Aigües Sàlvies a Roma. Sigui com sigui però, el clergue de Fuentelsaz va passar pel camí del Morbo allà per l’any 1584, i malalt que es trobava, entrà cap a Arenys (veïnat de mar) i nosaltres  el vàrem guarir i en agraïment, ens va deixar una part de les  relíquies del qui serà, amb el temps, el nostre Sant Patró. I nosaltres ja construíem l’Església. És així que ens trobem aixecant una església en honor i llaor de la Verge de l’Assumpció, i si bé ja teníem Patrona, no teníem Patró: És clar doncs que Sant Zenon ens el porten “todo venido del cielo”.  I sembla que ja des del primer dia, el fem sant venerat  i potser també ja el fem patró. No hi ha documents però, que ho avalin. No és fins l’any  1664 que, en un vot de vila llegim:

“ de molts anys ençà, la nostra església parroquial de Santa Maria d’Arenys , atresora i guarda amb la deguda veneració alguns ossos de Sant Zenon i els seus companys. ..” I aquestes relíquies farien que celebréssim …… perpètuament la festa de l’esmentat sant Zenon el dia novè de juliol de cada any “ com en els sants diumenges…”

I aquest vot de vila fou confirmat pel Bisbe de Girona Fra Josep Fageda, qui en data 16 de juny de 1664 disposa… “ i havent-nos presentat aquella universitat (Arenys) la pertinent petició sobre això, hi consentim benignament i aprovem i lloem aquella escriptura”.

I des de llavors ençà venim celebrant la festa del nostre Sant Patró el dia 9 de juliol….

(Publicat a la Revista l’Agenda d’Arenys de Mar el juliol de 2018)

Continuarà…

I la xerrada va començar així………

CAPUTXINS A ARENYS DE MAR.

De primer el dia  4 febrer de 1618 la Universitat d’Arenys de Mar es reuniren a a la Parròquia de DE SANTA MARIA per tal d’acordar que s’edifiqués  un petit convent al  cim de la Pietat. I el 7 de febrer fou establerta la primera fraternitat. Prèviament,  el capellà custodi de l’ermita de la Pietat En  Pere Jornet feu donació d’un tros de terra.   La capella es dedicà a la VERGE DEL BON VIATGE I EL 2 DE JULIOL DE 1621 ES TRASLLADAREN AL NOU CONVENT DE LA PLANA.

No s’hi varen estar gaire a la Pietat, el convent era petit i esquifit . No hi cabien  i l’edificació no era massa ben girada.

Altrament, calia pujar per un petit corriol. Oblideu-vos del camí de la Pietat d’ara, llavors  era un corriol escarransit.

I a 1621 ja se’n van de la Pietat i deixen la Bandereta que tant els plaïa. Nogensmenys era  EL NOSTRE primer símbol…  

I continuà més d’hora i mitja ……

I si voleu veure les fotografies de la passejada, fetes , amb gran encert com sempre per en Xavier Salbanyà. Vliqueu aquí.

I si voleu escoltar una part de la xerrada. (d’uns 45 minuts de durada)

Apali!

Si voleu,  podeu escoltar el Dóna’m la mà de Joan Salvat Papasseit….

Falten pocs dies per celebrar amb joia els 45 anys de casats.

I aquell dia, com molts d’altres, vaig cantar aquesta cançó de Salvat Papasseit, amb música que hi vaig posar als 18 anys i la gravació és de fa molts anys, però que sempre m’acompanya… Ens acompanya……

Cliqueu aquí si la voleu escoltar