SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

LA CREACIÓ – Una rondalla-

Imatge: la Creació d’Adam. Fresc de Miquel Angel a la capella Sixtina. 

Si ho voleu, avui podeu escoltar una petita rondalla feta a quatre (o a quatre centes mil) mans. (en ser una rondalla, molta gent hi va aportant el seu gra de sorra, fins que algú l’escriu i així ens arriba a nosaltres)

M’explico:
Ja fa uns anys vaig trobar una rondalla molt ben reeixida de Francesc Maspons Labros (doctor en dret i notari) i recollidor de part del nostre imaginari, va reunir en un petit llibret (el rondallaire) algunes de les rondalles més ben girades que he llegit. La rondalla la intitulava “La Creació”
El podeu llegir clicant al damunt. I ara, fa una dies, repassant les contalles de Carner n’he trobat una contalla “L’abella” al llibre Deu rondalles de Jesús infant, que complementa la rondalla de Maspons.  
L’essència de les dues és la mateixa i m’ha abellit poder-la contar,  extraient una part d’en Maspons i l’altra part d’en Carner.
El resultat, penso, que és prou agradívol i és una manera (poc científica, si voleu) però prou vistosa de com Déu va crear el món, els seus animalons i …. especialment … l’abella i el bacallà.

Apali, si voleu, entreu i escolteu, clicant aquí o al dessota.

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

UN ALTRE ANY EXPLICANT RONDALLES A LA ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT…

Imatge: Institució Montserrat.

I el dia de Sant Jordi, com ja ve essent de consuetud els darrers quatre anys, de bona horeta, he pogut participar, ni que sigui en un grau molt ínfim, a fer festa a l’Escola Istitució Montserrat. De fa aquests quatre anys que la Cristina em convida a anar a explicar contes i rondalles als seus petits (molt grans) alumnes de la seva classe.
Però no us penseu que és baldera la forma d’escollir els contes, no, ! de cap manera…. Ells, a l’escola, treballen un autor català cada any…. enguany ha tocat Carner, el príncep dels poetes catalans. i apali, ja em teniu espigolant en la literatura infantil de Carner, que potser sembla que no en tingui i la veritat  és que en te una bona tria,  de contalles .
Els seus llibres:

El cavall encantat i altres contes
Deu rondalles de Jesús infant
Contes de la Guineu..

I vosaltres podríeu pensar que son llibres per infants …. I de veritat que sí, que son llibres per infants, però als adults no ens aniria malament fer un tomb per les pàgines d’aquests llibres i si ho feu, trobareu un llenguatge molt ric, molt xiroi, molt expressiu…..
I és clar….
He volgut explicar els contes de la manera una mica Carneriana….
I aquí en teniu el resultat, Ho podeu escoltar aquí, o clicant al dessota.  

I des d’aquí una gran, gran, felicitació a la mainada que ha escoltat, amb una atenció encomiable, i també un agraïment profund a la Cristina i a les altres mestres de la Institució per la feina tant i tant profitosa que duen a terme!!

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

…… DELS NOSTRES ULLS NO S’HAGI ESBRAVAT TOT L’ESCLAT PER LES COSES INCONCRETES I GRACIOSES, GRATUÏTES, FASCINADORES, INCERTES I APASSIONANTS….

Imatge: Sant Cristòfol de Monteugues.

I perquè, com diu mestre Pla, “….. dels nostres ulls no s’hagi esbravat tot l’esclat per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes i apassionants..” I perquè no volem ser motiu que mestre Pla  s’esborroni de “veure l’escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun rastre d’il·lusió i poesia”, hem tornat a anar a encalçar els cims montsenyencs, avui als estreps occidentals, on hem retrobat la vella església de Vallcàrquera, i enfilant-nos hem constatat que la Creu de Llops no ofereix el perill que la llopada es cruspeixi cap infantó. I ens hem enjogassat amb l’esquirol caigut del niu, i hem conquerit una part del cor de l’amo de Can Valls, que ens ha fet la mercè, això sí, a tornajornals, de deixar-nos la clau de Sant Cristòfol, on reposa la campana que resa “Carolus Manys me fecit” i que els estudiosos de la contrada han vist que Carlemany l’havia encarregada, quan, la feta més prosaica, era que el fonedor de la campana es deia Carles Manys. Però la  història s’escriu com s’escriu, i nosaltres , mortals que som, l’anem a retrobar als esponerosos cimbells de la nostra muntanya del senyal….

 

EL CIM, QUE AVUI ENS FEIA DE PLATJA DELS NOSTRES SOMNIS….

Imatge: La platja dels nostres somnis al Turó…

Retrobament amb la natura aspra. Sortida dura, molt dura, encimbellant-nos des de la vall, resseguint senderols de  la gran baluerna profunda, els clots,  les valls, la pregonesa de la muntanya, l’abraçada perduda, el pou de neu, el cim que avui ens feia de platja dels nostres somnis, era la platja  on albiràvem nous mons. I el cel, i el sol.. i nosaltres petits, però avui tan grans, que encalçavem el cel amb les mans, des del Turó de l’Home.

I de retorn pel Turó d’en Palatreques, el pla de Lligamoltons, el Puig d’Arques, fins la muntanya ens escopia al Sot del Maldeventre, i finalment  de retorn a la llar, plaents d’haver viscut un matí, potser, irrepetible. 

INDIANS A ARENYS: ELS GERMANS TORRENT

Imatge: Cartell de la conferència.Divendres, convidat per la Mercè, la nostra gran bibliotecària, vaig tenir el goig de poder fer una conferència a la Biblioteca d’Arenys….
Tot amb tot, Arenys, per sort , és una Vila amb molta activitat cultural, cívica, política i tutti quanti.
Divendres nogensmenys hi havia cinc actes programats (a diferents indrets de la Vila).

I una quarantena de persones van decidir venir a la Biblioteca per poder anar descobrint junts aquests dos prohoms arenyencs:
L’Antonio Torrent que ens va construir un Asil pels pobres que, com qui no vol la cosa, fa 114 anys que funciona. I funciona molt i molt bé.
En Francisco Torrent, el seu germà, és quasi un desconegut…. tot i ser l’arenyenc que va fer el testament més nodrit de doblers dels que ens havien d’arribar a la Vila….
Però, de vegades, els fats divins…. o si ho voleu, algun nebodet malànima va fer que, de les 750.000′- Pts que ens va deixar  (de les 1879, eh!) no n’arribés ni una.
Si teniu una horeta de la vostra vida, podeu entrar als audios que enllaço i podeu escoltar aquesta aventura apassionant!!  Cliqueu aquí, o al dessota. 
No us penseu…. l’Espriu va fer de Sinera un mite, gràcies, en part, a la història d’aquests dos germans i de molt i molts altres…  

 

INDIANS A ARENYS: ELS GERMANS TORRENT

INDIANS A ARENYS: ELS GERMANS TORRENT

ON LA GOJA BALLA I LES BRUIXES ESPARGEIXEN MALS AUGURIS….

Imatge: el Gorg Negre de Can Prat. 

Ja n’érem freturosos. N’havíem parlat molt però no arribava el dia. Havia de ser en primavera. No podíem trobar-nos sense l’aigua que dóna màgia a l’indret. I mireu, avui ha estat el dia. Ens hem endinsat al cor del Montseny, on les gojes ballen, les bruixes espargeixen els seus mals auguris i l’aigua sadolla el cos i l’esperit del vianant…

I hem vençut les dificultats. Que no son poques i ens hem enfilat, riera amunt, esgarrinxant-nos les mans, atuint el cos i no sabent ni on podies posar els peus dins el rierol que baixava, avui, molt furient.

L’espectacle feréstec servit! 

LES VEUS DE GUALBA (en audio)

Imatge: el suro de Can Prat…… 

Fa uns dies, en el bloc,  feia un apunt sobre les veus de Gualba…. vaig prometre que explicaria la contalla  a la radio i la penjaria….. 
I les prometences cal complir-les….. 
I perque ho pogueu recordar deia:

el capellà se’n condol: 
– …. Es molt trist no poder sentir el repicar de les campanes, per molt que estiris la corda i per molt que el batall estomaqui de valent les parets de coure!!!!. 
I finalment,  troben la causa del malefici: els habitants de Gualba han menyspreat els sons…. 
Es clar, els sons no valen res….no son moneda de canvi…. a ells, als veïns de Gualba, els importen més les terres, els garrins, els bous, les gallines…. d’aixó en poden treure diners i fer-se rics….. En canvi, dels sons,  que en poden treure? …. si no son res, només son soroll……

Fins que el batlle, espavilat, els fa adonar que el més important que tenen els de Gualba, és aquest bé immaterial: els sorolls,  els sons, el rumoreig de l’aigua de  la riera, l’escataineig de les gallines, el mugir de les vaques, el belar de les ovelles, el tro després del llamp, les batallades de les campanes que ens marquen els temps … 
I quan se n’adonen …. els sons tornen … 
I quan tornen……. 
“Tot seguit , els xiscles d’unes orenetes, el plor d’un infantó i l’encisadora melodia que els plàtans gegants de la plaça aspergiren damunt els caps de la gent quan el vent començà a jugar amb les seves fulles. Finalment, la campana de l’església, moguda per una ratxa misteriosa, començà a repicar desgranant per la plaça un devessall de batecs com mirallets de festa i d’alegria….” 

I si voleu llegir tot el post que vaig fer, cliqueu aquí. 

I si voleu veure unes fotografies de Can Prat i el suro gros, cliqueu aqui. 

I si voleu, podeu escoltar la contalla al tall de veu que ha penjat Via Verda-La Xarxa:

 

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari