SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

PUNTAIRES A SINERA

Foto: Instant de boixets…

I ara,  fora les paraules..
Que es vessi la festa pels carrers…
Que les puntaires xalin de valent …
Que les imatges ens aportin un dia de gaudi.
Que els carrers de Sinera recullin les engrunes de goig…
I si la festa es vessa,….
demà xalarem amb més delit……
per no aturar el país…
que prou ho necessita……
que prou ens necessita….

Amén….

Feu una llambregada als retratos…

EL FILL DEL SABATER

Foto: Sabater pegot.

Apali, avui una contalla, adaptada, de les mil i una nit….

De com, la filla del sultà vol rondar per un mercat, per a poder adquirir allò que les seves amigues poden adquirir cada dia que surten al mercat… però ella no…..
El sultà no la deixa passejar pel mercat…
Fa que tanquin les botigues de nit i la deixa sortir… i ella veu que una botiga està sense llum… ella que demana que aterrien les portes de cal sabater… I és llavors que s’enamora del fill del sabater….
I aquí, mira que bé, …. venen totes les batusses fins assolir que el pare, el sultà, gràcies al pare sabater, faci que el sultà deixi casar els que s’estimen….  El fill del sabater i la filla del sultà…
Apali! si voleu, podeu clicar aquí, o al dessota……

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

ESCOLA INSTITUCIÓ MONTSERRAT PER SANT JORDI I JA EN VAN TRES ANYS

Foto: Amb unes mestres de bó de bó….

Com cada any, i ja en fa tres, la Cristina em convida, el dia de Sant Jordi, a les primerenques hores lectives, a la “Escola Institució Montserrat, on fa de mestre, perquè expliqui contes i llegendes als seus alumnes de 3er i 4art.
El primer any hi anava un xic cohibit. La meva manera d’explicar contes és per a gent gran, que juguin amb la ironia i les mitges paraules….
Però, gran descobriment,….. amb els nens i les nenes es va establir, des del primer moment una bona sintonia que va fer que el que per a mi em semblava una fita inassolible, acabéssim passant-nos bé tots…
I aquest any , he pogut explicar un conte de castellers, un d’àligues, un de diables i un de dracs…. els quatre grups amb els que aquest any han treballat a l’escola….
Molt i molt agraït a la Cristina i a les seves companyes i a tots els nens i nenes… Un goig!!

Si voleu escoltar els contes d’aquest anys, cliqueu aquí, o al dessota..

Si voleu, podeu clicar i veure:

Els contes de l’any passat…

I els del 2010….

EXORDI PER A UNA LLEGENDA

Foto: la cova del Drac de Vilardell.

En Pep Tarragó em va demanar que fes un text que servís de presentació de l’espectacle de la LLegenda d’una espasa. Em va plaure molt i vaig fer el que us acompanyo…. No es va poder llegir per qüestions tècniques , però us l’enllaço per si a algú li pot interessar…

“A les calendes del segle III després de Crist, Celdoni i el seu germà Ermenter, soldats de l’emperador Dioclecià, venien de Roma,  de camí cap a  Calagurris, el seu lloc de naixement i on moririen decapitats a la vora del riu Cidacos. S’aturaren  a  Sot de Bocs, prop de la Tordera.Per sadollar la set,   s’acostaren a un pou, ran del camí que els menava a les muralles de la  vila. Quan bevien un glop de l’aigua revitalizadora, se’ls  apropà un cavaller arraulit al dessota de mitja capa i els demanà un mos de pa. Li lliuren el pa del seu sarró i a l’instant, el cavaller desapareix…. tot amb tot…. poden veure que, recolçada a l’obi,  hi ha un instrument… podria ser un pal… no, sembla un estri més contundent…. podria ser una espasa…..

Així podria començar qualque contalla per explicar el nom d’aquest bell indret , on les muntanyes de dalt i de baix agombolen totjust una vila recent nascuda, els peus de la qual,  reposen a les limpides aigues de la Tordera, un rierol mig emboscat i entortolligat a les bardisses dels margenals poc fresats…..

I aquest bonica contrada, amb un capell blanc de neu al cimbell de la muntanya de dalt i un vestit envitricollat i espès a la muntanya de baix, deixa  net i polit el petit turonet del Puig per a que, al  seu redós,  vagi naixent una petia vila encerclada de torres de defensa…. On l’enemic no hi te cabuda, però l’amic és rebut cor que vols, cor que desitges…..

Ai però!!!  Ni la bondat dels Sants que, amb el temps, donaran nom a la vila, foragita el temor del Drac.

Aquest drac que de mica en mica, de temps en temps, ha anat essent el malaverany que te els vilatans esporuguits, consirosos de ser coneguts per la contrada com la vila del Drac…. Aquesta fera ferotge i pudenta que esglaia,  no només a criatures,  sino a tot vianant que tingui la gosadia de fer camí per la Via Augusta que, al nostre indret, rep el nom de la Tordera…..

 Ah! I els temps es va escolant, sempre amb la malastrugança del drac que te atuïda a tota la població…

Però aixó no podrà ser pels segles dels segles….

Passen els anys i ens trobem que  a mig aire de la muntanya de Montnegre, es dreça el casalot dels Vilardell. I mireu que en fou cas, que en Soler de Vilardell, senyor de la contrada, estava, com tothom,  amoïnat davant la ferotgia del drac que s’ostatjava a les planuries del Moli d’en Coll i es cruspia els passavoltants que gosaven caminar pel camí romà.. …….

I ara, vilatans i vilatanes, feu un silenci pregon per que, si us abelleix,  us explicarem amb tot detall de com la Vila de Sant Celoni va vèncer el Drac, la seva ferotgia i les seves malvestats…..

Si voleu, podeu passar: esmoleu el magí, gaudiu de l’espectacle que, pas a pas, us mostrarà la LLEGENDA D’UNA ESPASA.”

Si voleu, cliqueu aquí i en teniu més…

 

QUIN GOIG D’ESPECTACLE!! -LA LLEGENDA D’UNA ESPASA 2012-

Foto: Comença la forja d’una espasa……

Ahir, a bona hora, convidats per en Pep Tarragó i la Pepita Caballé, varem fer cap a Sant Celoni per veure, per tercer any, la respresentació de la Llegenda d’una espasa.
Em fa molt de goig, no és endebades que em varen demanar fer-ne el text… I servidor, amb molt de goig el va fer, talment perquè em sento santceloní de cor, i de l’espasa fa anys que li vaig al darrera, des de temps reculats que la vaig poder anar a cercar a París, i  on avui, potser per culpa nostra, la tenen massa ben exposada (ara potser ens costarà més que ens la retornin…).
I amb el temps suficient per passejar pel Sant Celoni antic.. Plaça del Bestiar, Plaça de l’Ajuntament , Plaça de l’Església, el bonic carreró, tant important històricament , el carrer de la Mosca, bonicament agençat…
I després de la passejada, a fer cap a l’espectacle:
Senzillament esplèndit… El poble en pes , representa una llegenda que, com sabeu els que em seguiu, és única en el nostre imaginari: Una gran llegenda per una gran espasa…..
Moltes felicitats a n’en Pep, gran artífex de la victòria, en J.M. Aparicio factor imprescindible creant, composant  i dirigint una gran peça musical i tots, tots, sense deixar-me’n cap: els cantaires, actors, poble , ballarins i bastoners…. sense descuidar-me en Xavier  Alfaras que ha fet una gran presentació, els tècnics, i en definitiva….
Es un goig sentir-se santceloní…..

Si voleu, podeu veure fotos:
De l’espectacle
De l’espasa

O bé, podeu escoltar la llegenda.
o veure altres posts….

EL CAMPEROL I EL DIABLE

Foto: Diables……

Us fa escoltar avui una rondalla que s’explica de moltes, moltes maneres, però de la faisó que he trobat avui, no l’havia trobada mai.
Fixeu-vos que és cas…. un camperol troba un diablet al damunt d’un foc, al mig d’un gran camp, talment com si les brases fossin talment grans diamants i perles precioses….
El dimoniet diu que totes les joies seran del camperol, si van a mitges i es reparteixen per meitats exactes, els fruits de les sembradures que el camperol farà.
I el camperol que és un gran estrateg,  fa la jugada…. Ell, i només ell,  serà qui decidirà quina serà la sembradura…. la tria…. i deixa triar al dimoni, els fruit que surtin del terra o bé, els que queden amagats. El dimoni tria els fruits que surten a la llum… el camperol tria patates per sembrar…. I es reparteixen,  el que surt al damunt de la terra pel diablet i el que hi ha enterrat a terra pel camperol…. i després….
Bé per saber que passa després us caldrà escoltar la contalla , clicant aquí, o al dessota….

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LLEGENDA D’UNA ESPASA A SANT CELONI

Foto: Instant de l’espectacle a la representació del 2011.

Aquest any també, els celonins,  volen recordar la llegenda de l’espasa. La millor llegenda del nostre imaginari. L’espasa nostrada com a eix d’un espectacle fascinant amb música de J.M. Aparicio i la lletra l’hem confegit entre el director, el gran Pep Tarragó i m’han deixat participar en el text de l’espectacle.
No cal ni dir que m’ha omplert de de joia que em permetessin treure, ni que sigui una mica de nas, a aquest espectacle que enguany celebrarà el tercer aniversari i amb voacació de permanència per temps.
Enguany ja s’ha volgut fer amb un format de permanència i ho faran a l’ateneu Sant Celoni.
L’espectacle es farà el dia 21 d’abril a les 7 i a les 10 del vespre a l’Ateneu de Sant Celoni.
Sobre l’espasa he penjat alguns posts al meu bloc que podeu seguir clicant:
Símbols de l’espasa
La llegenda de l’espasa de Vilardell.

Us enllaço on podeu trobar més dades…..
Cliqueu aquí i veureu el programa d’enguany.

I si en voleu saber més, cliqueu aquí.

HEREUS I PUBILLES….. A RIPOLLET

Foto: Un moment de la conferència feta a l’aula universitària de la gent gran de Ripollet.

Aquesta setmana ha tocat fer la conferència a Ripollet. Davant d’un auditori nombrós i amb molt de mèrit per assistir a la conferència…. Uns minuts abans de l’hora de l’inici ha caigut sobre Ripollet un bon grapat d’aigua i pedra que ha fet inviable ni trepitjar el carrer. Hem pensat que no vindria ningú… el temps espantava… però tanmateix a l’hora en punt, la sala era plena de gom a gom , amb un auditori freturós de conèixer una part de la nostra manera de viure. De com una determinada manera de traslladar els béns per testaments ha fet que el nostre país tingui uns espais prou ufanosos al costat de la masia que l’ha fet una unitat econòmica que ha permés arribar fins a principis del segle XIX amb plenes garanties de futur.
I és així que he pogut, durant una hora força llarga, anar desgranant els passatges que han configurat la nostra herència. 
I aquí em cal donar les gràcies com sempre a la bona gent de Ripollet que han mostrat un interés i respecte molt digne. 

Si voleu, la podeu escoltar clicant aquí.

LES ENCANTADES DEL CASTELL D’HOSTOLES

Foto: Castell d’Hostoles.

Avui una de les encantades del castell d’Hostoles….. Mireu que temps era temps, que al Castell d’Hostoles hi vivien unes encantades, o el que és igual, unes dones d’aigua, o el que és més conegut … unes fades…..
Però els humans no s’hi podien acostar… Ho tenien prohibit… i  és clar… sense humans no podien concebre els fillets que perpetuarien les especies de le goges….
I a més a, si els humans mascles no podien intervenir i no hi havien naixements, però tampoc no hi havia dides que poguessin alletar als plançons… i es clar: si no tenien res d’això, s’ho havien d’inventar.
I ja teniu que les goges encaterinen una dida perquè els alleti un fill que una de les goges ha tingut.
I en reconeixement de la feina feta per la dida, li regalen un davantal ple de sagó i un cabdell de fil blanc….
I si voleu saber que en fa la dida del segó i del cabdell, haureu d’escoltar la contalla.
Apali: podeu clicar aquí o al dessota…..

Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

LA RENGLERETA 2012

Foto: Renglereta a Arenys de Mar

Voleu viure uns instants de silenci?.
Voleu el recolliment pregon i necessari per a subsistir un moment al neguit diari?
Doncs només cal que us acosteu a Sinera prop del mar… demà a les 8 del mati… i renovellareu una tradició nogensmenys des de l’any 1767 que, any rera any,  es posa en solfa als carrers de Sinera.
Ah! i penseu que la renglereta és un acte religió ..Sí , sense cap mena de dubte. Però des de sempre, des dels seus inicis era la manera que els descreguts anessin a l’església a primera hora, prèviament havien contractat un predicador que els parlés de la Passió un xic més d’una hora. I després de sentir la prèdica, els que durant l’any no s’acostaven a l’església, emprenien el viacrucis des de l’església de Santa  Maria fins els convent del pares caputxins.
i avui, encerclats pel brogit diari, als arenyencs se’ns atura el rellotge a les 8 del mati del Divendres Sant i en comunió creients i descreguts, passegem pels carrers antics,  tot resant els misteris de la Passió de Crist.
Ah! i si en voleu saber els orígens, només cal que cliqueu aquí o al dessota i ho sabreu.

CARTA A UN GOTIM DE PLUJA

Foto: Gotim de pluja a Marianegra un matí de dimecres de Passió……….

Mira que és cas…. tu, gotim escadusser, que has tingut la gosadia de penjar-te davall d’un branquilló mig trencat al camí de giragonses sobtades,  a l’encalç de la font dels quatre brocs. La font de Marianegra.
Tu podries parlar d’una passejada de matí plujós, on la pluja, que a voltes no sap caure, ha estat a punt de malmetre una trobada plaent de quatre amics pels revolts  de la nostra muntanya del senyal.
Però no,… tu has estat el miratge on s’han penjat els batecs de la muntanya que feien plaent, ara una passa ara una altra,  la recerca de la pau ignota del clos aigualit de Marianegra. La muntanya,  sadollada d’aigua,  ens ha volgut regalar uns instants enjogassats  per un tel d’humitat,  que feia més joiosa la recerca del redós dels davallants d’aigua.
El tempir,  avui,  ha volgut que la muntanya vessés de plenitud  i sadollada d’aigua,  ens l’ha anat regalant, ara un rec, ara un reguerol, ara a mans plenes i ens ha escampat als nostres peus, el camí d’uns instants, potser, irrepetibles.
Apali, gotim escadusser, penjat d’un branquilló mig trencat, has pogut contemplar les giragonses de quatre caminants a la recerca d’uns instants de recer als encontorns de la nostra muntanya del senyal……
Podeu contemplar les fotos de la passejada…. 

RECITAL DELS SETZE JUTGES A LLAVANERES

Imatge: Cartell del recital del setembre de 1966 a Llavaneres.

Mireu que aquest artilugi tan complexe et dona força sorpreses!!
Fa un temps, quan va morir l’Enric Barbat vaig recordar, de memòria, un recital dels Setze Jutges a Llavaneres…..
Parlava de memòria i com podeu veure era de fa molts i molts anys, o sigui del 1966, o sigui 46 anys…..
Però avui, he trobat per internet, el programa (que us adjunto en imatge) i veureu que no la vaig errar gaire.
El cartell no posa qui el presentava. Això era normal. Eren els Jutges qui apareixien a l’escenari i després de l’inici de la presentació,  ja s’ho feien ells.
M’ha vingut una fuetada de retorn a la jovenesa. He recordat instant per instant aquell recital que, de cop, ens portava a un present important (sentir cantar cançons noves, amb un nou aire i una nova perspectiva… i per unes persones que eren com nosaltres).
Apali! Molta il.lusió de recuperar un programa que no podia sospitar que retrobaria a aquesta maquinaria que, si la meva àvia ressucités, no entendria res!!
Retorn als records de quan la vida era una ma estesa al nostre davant!