TEMPS D'INCERTESES

Hi ha un moment en què tot s’atura. No és un instant solemne ni previsible, sinó una fissura petita en el temps: el soroll d’una porta que es tanca, una olor que ja no torna, una veu que s’apaga en silenci. A partir d’aquell moment, la vida ja no és la mateixa, però tampoc no sabem ben bé què ha canviat. Només intuïm que alguna cosa s’ha desprès de nosaltres, com una escata fina de pell vella.

La pèrdua —ho he anat aprenent amb els anys— és el nostre idioma més universal. Tots l’hem parlat alguna vegada, encara que ningú no ens n’ensenyi la gramàtica. De petits la vivim com una desgràcia, de grans intentem domesticar-la amb paraules. Però, en realitat, la pèrdua és l’espai on la memòria troba sentit. Sense ella, res no tindria relleu, ni emoció, ni fondària.

Quan escrivia SALABROR ALS LLAVIS pensava sovint en això: en com la vida ens erosiona i ens purifica alhora. Com la sal, que conserva i alhora corroeix. Potser per això m’interessa més el rastre que deixa una vida que no pas la vida mateixa. Els objectes, els llocs, les mirades que ja no hi són: tot forma part d’una arqueologia íntima que ens manté desperts.

I és precisament per donar sentit a la memòria, a aquesta fragilitat que tots compartim, que he volgut que SALABROR ALS LLAVIS sigui un llibre solidari. Tots els drets d’autor es destinen íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall, que treballa per comprendre i combatre l’Alzheimer: una malaltia que, d’alguna manera, roba a les persones la seva memòria i, amb ella, la seva història. Escriure aquest llibre i destinar-lo a la recerca és, per mi, una manera de convertir la pèrdua en esperança i de contribuir a conservar allò que més valuós tenim: els records que ens fan humans.

Assumir la bellesa de la pèrdua no és resignar-se, sinó mirar el món amb una tendresa nova. Acceptar que el que s’esvaeix també ens construeix. Que el que hem perdut és, d’alguna manera, el que ens defineix més profundament.

Potser al final la saviesa consisteix a estimar allò que sabem que s’acabarà. Com aquell que, mirant la mar al capvespre, sap que el dia s’acomiada, però continua esperant, en silenci, el miracle del següent.

Ramon Font Terrades

Escriptor i autor de SALABROR ALS LLAVIS (2025), un llibre que reflexiona sobre la memòria, el pas del temps i la bellesa de la pèrdua, i que destina tots els drets d’autor a la recerca sobre l’Alzheimer de la Fundació Pasqual Maragall.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!