El Wall Street Journal, un dels diaris de capçalera de les elits econòmiques americanes, explica que veu Catalunya capaç d’esdevenir un Estat, després de comprovar com ha fet front a l’episodi terrorista. Res de nou.
Per ser un estat n’hi ha prou amb una comunitat de persones que tingui la cohesió, el talent, la voluntat d’esdevenir-ne i la capacitat econòmica suficient per organitzar-se com a tal.
Evidentment, la creació d’un nou estat necessita de temps i de reconeixement internacional. Que Catalunya té les condicions necessàries i suficients per esdevenir estat està fora de tot dubte.
S’hauria d’aprendre a fer coses, naturalment que sí. Aquelles que avui estan exclusivament en mans de l’administració de l’Estat espanyol i que no vol compartir de cap manera. Però no hi ha res que no es pugui aprendre, amb més o menys temps i sacrifici.
Sempre hi ha costos de transició quan es canvia de condició, ja sigui en el pla personal o comunitari. Però aquests costos es suporten quan hom està convençut que la nova condició és millor que no pas l’anterior, la que es deixa.
____
Aquests dies, sectors propers a l’espanyolisme militant es queixen de l’escassa presència de l’Estat a Catalunya. Aquest fet és la constatació del fracàs de l’estat autonòmic mai no ben comprès ni acceptat per aquests mateixos sectors, encara que no només.
Mai no han interioritzat que la Generalitat és Estat i que el president de la Generalitat és el representant ordinari de l’Estat a Catalunya.
Els Mossos no són vistos com una força policial espanyola, com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. No se’ls acut pensar, menys dir, que l’èxit dels Mossos podria ser entès com un efecte positiu de la distribució competencial derivada de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia en matèria de seguretat i ordre públic.
Per això, entre moltes altres coses, som on som. De separadors no en falten. Són els que s’entesten a veure separatistes fins i tot sota les pedres. I si no els veuen, els inventen.
___
El primer dels apunts correspondria al dia d’ahir i el segon, al d’avui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!