El concurs que havia de servir per proveir d’urnes la Generalitat de Catalunya ha quedat desert, la qual cosa exemplifica la dificultat de fer un procés quan la maquinària de l’Estat, començant per la judicial, es posa en contra.
És molt fàcil carregar contra el Govern català, contra les empreses, contra els funcionaris…contra el que sigui perquè les urnes encara no estan disponibles si hom no s’hi juga res.
Em recorda els que miraven les obres, un fenomen en regressió, que esdevenien arquitectes o enginyers en cosa d’hores i que se’n feien creus de com era possible que els paletes i manobres s’equivoquessin tant i descansessin tan sovint.
A estones, el que passa em recorda el que passava en temps del tardo-franquisme. La gent feia anar la imaginació per fer el que calia fer sense que els que vigilaven no se n’assabentessin. De fet, de propostes per comprar urnes de la butxaca i treure-les l’1-O en corrien per les xarxes.
La crida a la “clandestinitat” no lliga gens amb els temps que corren i amb els objectius que es preconitzen però és tot un símptoma de l’entorn poc lliberal i democràtic en què es mou la política espanyola.
Aquí s’hi juga molt tothom. I els que no volen perdre, encara més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!