Es tracta de buscar la informació que interessa, llegir-la com convé, de manera que sostingui allò del que hom està convençut a l’avançada. La política n’està plena d’aquesta forma de fer.
Allò que diuen o fan els “nostres” és bo i si no és perfecte, immaculat, s’hi acosta molt. El que fan o diuen els “altres”, llevat d’excepcions, és tot el contrari. Sempre es troben proves, reals o imaginades, que ho avalen. No només en la política. En la vida social, en general, també succeeix quelcom similar.
Trobo especialment preocupant que els diaris i revistes vagin plens d’aquesta forma de fer, perquè configuren, hi contribueixen almenys, una opinió pública poc informada i molt esbiaixada. Exemples a tocar: des de l’actuació dels Mossos a la voluntat de molts catalans de decidir si volen o no que Catalunya sigui un Estat.
I així només s’aconsegueix que la separació del cos social augmenti de manera poc sensata. O és blanc o és negre, o amb mi o contra mi. Els grisos van camí de desaparèixer, els pontífexs són escassos i els separadors fan l’agost tot l’any.
Ho podem pagar car.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!