L’home de posat aristocràtic, Méndez de Vigo, portaveu del Govern espanyol, en va dir una de bona per anar en contra del discurs plurinacional de Pedro Sánchez.
El ressuscitat líder del PSOE ha desenterrat el concepte de l’Espanya plurinacional, que feia molt temps que no sortia a la palestra. Això sí, amb un matís: la sobirania és única i pertany a la nació espanyola.
Una sola nació, “comme il faut”, en un Estat amb moltes nacions. Moltes, tampoc. Se suposa que només tres, dues de les quals cap revolució no faran, de moment, perquè els sigui atorgat el títol. Plurinacional, per no reconèixer cap singularitat a Catalunya.
O sigui, una nació de nacions, amb territoris que no són nació, amb la nació de nacions tallant el bacallà i emportant-se la part bona: la sobirania.
Méndez de Vigo ho va veure i va apuntar que la cosa no lligava. Que nacions sense sobirania era un contrasentit. He de reconèixer que em va caure simpàtic.
Aquí rau el problema. De cap manera, el govern, la classe política, l’administració de l’Estat no acceptaran mai a la vida el caràcter nacional de Catalunya i les conseqüències que se’n deriven.
Quan s’escrivia la Constitució, ja va costar que es fes referència a “nacionalitats i regions”. Pel que ha servit, tampoc calia que es discutissin tant.
Tot torna.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!