Ahir el Parlament de Catalunya i el Govern van obrir la porta, tancada amb set claus, perquè la ciutadania de pugui decidir el futur polític del país.
Després d’una sessió maratoniana, complicada, en què la Junta de Portaveus es va reunir almenys set cops, amb imatges gens habituals, segons els qui van poder seguir el ple, encara viu, el Parlament va aprovar la Llei del Referèndum, amb caràcter vinculant.
Seguidament, el Govern l’ha convocat, amb un Decret signat per tots els seus membres. També es va aprovar el decret de normes complementàries que desenvolupa la llei i s’han escollit els membres de la Sindicatura Electoral, que ha de vetllar per la correcta execució del referèndum.
Els partits Popular, Socialista i Ciutadans han abandonat l’hemicicle en el moment de la votació, de manera que la llei s’ha aprovat sense cap vot en contra i l’abstenció de CSQP.
Avui s’aprovarà la llei de transitorietat i l’arquitectura jurídica de la transició nacional cap a la independència, si aquesta és la voluntat dels ciutadans, quedarà completada.
En vint-i-quatre hores el Tribunal Constitucional declararà la suspensió de les normes citades, si no en declara directament la nul·litat. A la vegada, es posaran en marxa tots els instruments necessaris per encalçar per la via penal tots aquells que puguin ser considerats responsables del desafiament més gran fet mai a l’Estat.
La Mesa i el Govern, almenys, poden ser immediatament investigats per la Fiscalia, de manera gens compassiva, veient les declaracions del Fiscal General de l’Estat.
Les declaracions dels representants del Govern de l’Estat palesen la magnitud del repte i la sotragada monumental que ha suposat l’aprovació de la llei, malgrat que era conegut que res no aturaria els grups polítics JxS i la Cup, que conformen la majoria parlamentària.
És normal que el Parlament visqués una jornada confusa. El que s’hi juga tothom és molt. Espanya veu amenaçada la seva unitat, transformada en el principi i fi de l’acció política del govern i institucions de l’Estat. La sessió no podia ser pacífica.
La alegria de molts catalans és ben entenedora. La preocupació, també. La responsabilitat de tothom, començant per les institucions catalanes i els seus dirigents, en aquest moment, històric, és enorme, tant com la magnitud del terratrèmol. Cal avançar preservant la convivència i el sentiment de pertinença a un sol poble.
La paraula definitiva la tindrà la ciutadania. És legítim que així sigui. És democràtic. Tothom ha d’estar a l’altura del moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!