La percepció que Lleida és d’una altra pasta i que sembla encapçalar una certa forma de fer contrària al dret a decidir creix entre els que se la miren de lluny.
Els fantasmes del passat sembla que tornen a passejar-se pel carrer Major. Qualsevol dia s’asseuran a la peixera de la que avui és seu provisional del Morera, se’ls veurà fent el vermut al Cantábrico o una orxata a la Jijonenca en caure la tarda. La concatenació de notícies de la Universitat i de l’Ajuntament ajuden a formar aquesta percepció, que és indeguda.
Els puc ben assegurar que la Lleida d’avui no és la dels anys cinquanta o seixanta del segle passat i que hi ha un fort corrent de modernitat contemporània i catalanitat conscient que acabarà per configurar una altra percepció de Lleida més ajustada a la complexitat i riquesa del seu teixit social.
Espero no estar confós.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!