Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

29 de juny de 2017
0 comentaris

La llei i només la llei

Els diaris s’han fet ressò de les paraules del rei Felip VI en la celebració dels 40 anys de democràcia al Congrés dels Diputats: “Fuera de la ley, como nos enseña la historia, solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad”.

El rei de la casa de Borbó  reblava el clau insistint, amb altres paraules, que la sobirania resideix en el poble espanyol  i que no es pot seguir un camí que trenqui l’esperit fraternal que “ens uneix”.

No n’hi ha pocs de casos a la història que la llei ha suposat arbitrarietat, imposició i inseguretat per una minoria de ciutadans, quan no per a la immensa majoria. La llei no és sinònim de justícia i equitat. No, almenys, en tots els casos.

La llei no és el fonament únic i absolut de la convivència pacífica en el si d’una societat. Prou és més segur fiar-se de l’equitat, de la cerca de la justícia, del respecte als drets humans, de la protecció del dèbil que no pas de la llei, només de la llei i res més que de la llei. La llei uneix poc per ella mateixa.

I dit això, sobre la referència a l’esperit fraternal que ens uneix no  cal fer massa comentari. Desconec el referent, encara que venint del Rei només pot ser el poble espanyol; no crec que es refereixi als ciutadans, considerats un a un, ni tampoc els pobles d’Espanya, menys encara de les Espanyes.

És prou evident que la política catalana condiciona absolutament el discurs del Rei, que cerca més la protecció del que hi ha i la seva continuïtat inalterable des de l’essencialisme patriòtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!