Cal creure que va amb la naturalesa humana. Voler saber el que passarà deu ser consubstancial a una forma de vida avançada, alliberada de la mera subsistència precària.
Preguntar quin temps farà demà o el cap de setmana, ja sigui per recollir el blat o posar-se panxa enlaire a tocar de mar, n’és un exemple, ara que ja sabem que el sol surt cada matí i no ens ha de preocupar.
La pregunta més habitual que es fa aquests dies va de l’1 d’octubre. Té dues variants. Una sobre si es posaran les urnes i l’altra si el Govern i el Parlament hi arribaran amb totes les seves facultats i competències intactes.
Diaris i opinants ja especulen sobre el que passarà. Ho fan esbiaixats pel que volen que passi. No són anàlisis, són veritables ganes de dictar als governs què han de fer.
Els que han de fer-ho no sempre tenen les mans lliures per adoptar qualsevol decisió. Ni que siguin demanades des de les portades dels diaris.
Temps de tenir nervis de ferro colat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!